Segells i sostenibilitat: ens podem refiar de les etiquetes verdes dels productes que consumim?


Mentre que les multinacionals creen certificacions pròpies que sovint són només pràctiques de greenwashing, des del moviment del comerç just defensem les cinc certificacions independents que garanteixen el compliment dels seus principis.

Davant la crisi ecològica i social, la importància del consum conscient ha guanyat molt de pes i cada vegada són més les persones consumidores que volen saber quin impacte mediambiental i humà comporten les seves compres. Així i tot, com denunciem a la campanya ‘Verd o fals? Desemmascarem el maquillatge verd’ que impulsem amb FETS, Justícia Alimentària Global, l’ODG i Opcions, actualment cal anar amb compte amb molts dels segells que asseguren garantir els drets humans i ambientals, però que en realitat són estratègies de les grans empreses per netejar la seva imatge.

En molts casos, trobem paraules o frases sense contingut real com “directe del camperol”. En d’altres, multinacionals que generen els seus propis sistemes de garantia sense cap auditoria externa o bé segells “sostenibles” que no incorporen cap criteri social, com el pagament d’un preu just o el criteri de la transparència.

Enfront de totes aquestes etiquetes verdes, a LaCoordi defensem els segells de comerç just que, des de fa dècades, sí que garanteixen el compliment de deu criteris socials i mediambientals per equilibrar les relacions entre països en el comerç internacional. Criteris com el pagament d’un preu just pel producte, la no explotació infantil i la participació democràtica contribueixen al desenvolupament sostenible, oferint millors condicions comercials i assegurant els drets de les persones productores i treballadores, especialment al Sud Global.

Actualment els segells reconeguts de comerç just són: Fairtrade, WFTO, Natuland Fair, SPP i Fair for life. Tots són certificacions auditades per empreses externes que estableixen mesures de control objectiu de la implementació dels criteris de comerç just.

Fairtrade és el segell més antic i reconegut, gestionat per Fair Trade Internacional. Garanteix que el producte a origen s’ha cultivat i produït sota els criteris de comerç just. Juntament amb WFTO treballen tasques d’incidència política i sensibilització. Tenen una gamma àmplia de productes certificats en alimentació, i també en producció del cotó.

L’Organització Mundial de Comerç Just (WFTO) ha creat un sistema de certificació integral que garanteix que tant el producte com l’entitat compleixen els criteris de comerç just. Les entitats han de ser sòcies WFTO per poder fer servir aquest segell. Certifiquen sobretot productes d’artesania i tèxtil.

Naturland Fair certifica empreses i productes que ja estan certificats com ecològics per Naturland, combinant-los amb el comerç just. Ha sigut el primer segell en certificar producte amb criteris de comerç just del Nord, sobretot a Alemanya. Aquesta entitat també fa incidència política i sensibilització per transformar les regles polítiques internacionals agràries i les relacions comercials.

SPP (Segell de petits/es productors/es de comerç Just) és la certificació creada i gestionada pels mateixos productors i productores. Només certifica organitzacions de petits grups productors de comerç just, sobretot a Llatinoamèrica, tot i que s’està expandint a l’Àfrica i l’Àsia. Actualment, totes les noves sòcies han de tenir també el certificat d’ecològic.

L’entitat Ecocert va absorbir el 2017 la certificació Fair for life. Tot i que està especialitzat en certificar producte ecològic, combina tres requisits en tota la cadena de producció: la responsabilitat social, la mediambiental i el comerç just. Certifiquen organitzacions productores i empreses convencionals.

L’entitat francesa Commerce Équitable France, junt  amb Fair World Project, Fairness i Forum Fairer Handel realitza periòdicament una anàlisi tant dels segells de comerç just, com d’alguns segells “sostenibles” per crear una Guia Internacional dels segells de comerç just, que es pot consultar aquí.

Per aconseguir realment una justícia econòmica i mediambiental cal impulsar noves regulacions globals obligatòries amb la finalitat d’estandarditzar les bones pràctiques del comerç just a totes les cadenes de subministrament, i els segells que hem apuntat poden ser una font d’inspiració. Mentrestant, com a consumidores estiguem alerta amb les tècniques de màrqueting de les grans empreses que s’han sumat aparentment a la moda de la sostenibilitat... I preguntem-nos si allò que diuen és (verd)ader o fals.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article