Eduquem en la por?


Existeix encara un sector de l’alumnat que està sent educat en la por, en el sistema tradicional de càstig-recompensa o en el “ordeno y mando”. Tot i que dins d’aquesta manera autoritària d’educar també hi ha matisos i subtilitats és una manera de fer que genera problemes. Fins no fa massa, us he de reconèixer que la meva opinió era que cadascú té els pares que té i que jo no soc ningú per dir-li als progenitors com han de fer la seva tasca. I en certa manera, segueixo pensant això per diversos motius.

Per començar, crec que la responsabilitat de l’educació recau en els pares i per tant són ells qui trien el model educatiu que volen seguir. I en aquest sentit tenen dret a l’error com el tenim tots. Partint del fet que els pares trien l’escola dels seus fills, d’alguna manera ells ens legitimen i ens ofereixen la confiança necessària i imprescindible per poder instruir els seus infants i joves. Ens traspassen, conscientment i temporalment, la seva responsabilitat. Així, en l’ordre de les coses, jo com a docent ocupo el lloc que em pertoca perquè la família me’l proporciona i tot i que puc assessorar i recomanar no puc demanar-los un canvi de model educatiu quan ells no s’ho han plantejat. Per mi seria com que jo “ajudo” als pares i no pas els jutjo o els qüestiono. Finalment, jo vaig ser educada en aquest sistema i tot i que no és el sistema que he utilitzat amb els meus propis fills, entenc que és el resultat lògic d’una època.

I aquí és on la situació genera problemes. El món de fa 40 anys no té res a veure amb la societat en la qual vivim ara. Educar avui en la por, més enllà dels judicis morals i de què no és el millor model educatiu, no funciona perquè l’entorn en el qual viuen aquestes criatures ja no s’estructura en la por. Els infants i joves d’avui han nascut en una societat democràtica, s’han educat en una escola on els han explicat els drets i els deures dels infants i el sistema educatiu cada vegada és més participatiu i se’ls demana veu i vot en moltes decisions del seu dia a dia.

El resultat és confusió, falta de models que se sostinguin per si mateixos i una pèrdua total de l’autoritat de l’adult. Molts d’aquests joves han perdut la confiança en els adults perquè el discurs i els fets que l’acompanyen no tenen sentit. Falta lògica i coherència, falta força interior per mantenir el que diem, sovint perquè ni nosaltres mateixos ens ho creiem. Amenacem amb actes que no podem complir perquè si ho pensem una mica, de seguida ens semblen fora de lloc i cauen pel seu propi pes impossibles de portar a terme en la societat on vivim.

Malauradament, aquests joves confosos es tanquen en si mateixos i no es deixen ajudar i el que és pitjor, queden fossilitzats en un infant desvalgut, insegur, capritxós, extremadament immadur i irresponsable. No són capaços de comprometre’s amb ells mateixos i trobar el coratge davant l’adversitat i es victimitzen. Són joves mancats de referents adults de qualitat que simulen que sols poden tirar endavant i que fan veure que ho saben tot quan en realitat estan morts de por.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article