Efervescència social, en un món cada dia més desigual

1r desembre 2022. Diada en memòria i en record de les víctimes del VIH (SIDA) i de reafirmació en la lluita per la salut pública i contra l’estigma.

I ara ve Nadal. Fum, fum, fum. Lluminàries de baix consum i alta seducció. Ja podem volatilitzar la “paga” extra, tapar forats i omplir el congelador, aquells afortunats que la cobren. Els qui no la perceben, ni extra ni normal, no saben de què parlo i seran durant uns dies, més pobres, més solitaris, més explotats que de costum. Les dues velocitats s’aguditzen. Més opulents els sobrats, i més miserables els “desafavorits”. Tornem a visionar aquell Plácido entranyable. Es fa dur enfilar el darrer més d’un annus terribilis com el present i que estem sobrevivint. La força de les tradicions amb un descarnat suport mercantil poden emmascarar d’alguna manera la crua realitat, però ni les nadales, ni els cops de pal als tions poden amagar la notòria invasió de “caganers” masteritzats manegant les coses serioses i de menjar.

Postal de festes. Si menciono l’índex de pobresa extrema, els desnonaments en execució, o les rendes garantides denegades, les llistes d’espera-desespera insuportables per a qualsevol i a tots els serveis públics: a la sanitat des de la cita amb el o la metge de capçalera fins a la cirurgia pendent o l’exploració programada —no preferent ni urgent, ni sovint ni a temps—, a les atencions socials que no arriben, residències geriàtriques inabastables (privades) o inesperables (públiques), treballadors i treballadores dels serveis públics enfonsats-cremats.

A educació, docents desactivats enfront de la manca d’instruments i sotmesos a ràtios i condicions indignes (fins i tot de manca d’escalfor, a les aules). O de la letal crisi climàtica tan terrorífica com ignorada amb maquillatge mediàtic, o les violències de tota mena i tan especialment obscenes com les de gènere, les privatitzacions de drets socials sistemàtiques, pensions públiques en perill de retall continuat. I guerres escampades arreu, ara també a Europa, però amb més de 30 conflictes armats en curs.

Massa negre? Sé que escrivint això alguns bons amics em diran que estic dins un forat pessimista. Que aquest no és el meu caràcter, habitualment resilient, que no fa per les pauses de conciliació nadalenques. Tanmateix, tot això i algunes xacres més són determinants patològiques per una societat que es pretén “saludable” i avançada. I no ho és.

Dic que obviar tot això és fer-nos trampa i dopar-nos amb sofismes de disseny per estovar consciències, maratons de bones intencions, caritat gestual farcida de símbols, que a la fi es fonen com una gota al desert. I cada dia més escalfament i més desertització.

Activisme social

Per sort moltes altres persones en són ben conscients i no cauen en el parany del “mes de l’any que toca ser feliç i bona gent” i no deixaran de lluitar per canviar aquelles tantes coses que ja no es poden suportar i que cal canviar de baix a dalt. Urgentment.

Són entre altres imprescindibles organitzacions de mèrit, moltes de les anomenades “socials” i que realment serveixen com a mínim per pal·liar tanta calamitat. És la realitat de les mobilitzacions, de la rebel·lia, de la solidaritat sincera, de les veritats tal com són, de l’emancipació i de l’amor sense vergonya ni reserva. Ni que sigui amb una llàgrima cap endins. Efervescència creixent que ha de confluir i portar-nos a la dignitat, la fraternitat, l’equitat on flueix la llibertat autèntica. A l’únic futur en joc.

Fa no gaires dies, aquesta casa, el Social.cat, va convocar Social Lab i aplegar al Pati Llimona un centenar llarg de persones diverses, heterogènies, de diferències ostensibles però amb un mateix anhel: la comunicació i l’acció de l’activisme cívic i social cap a un altre món manifestament millorable. Vaig gaudir d’uns minuts per exposar un lacònic llistat de “condicions” per la tasca compartida: veracitat, credibilitat, transparència, codi ètic, objectius explícits, rendició de comptes, renuncia al lucre i la mercantilització, respecte intransigent per allò “públic” i intransferible als mercats, pluralitats, heterogeneïtat, mestissatge, longitudinalitat (continuïtat dels equips de treball, com a l’atenció primària), compromís, perseverança, tossudesa.

N’hi ha més, però amb aquestes ja signo la postal de felicitació que us dedico a totes amb respecte, optimisme i afecció. Salut!