Ho celebrem i ho tornarem a celebrar

Que ràpid passa el temps! I, des que anem superant la pandèmia, sembla que encara corre més. La pandèmia ens va col·locar en una situació de càmera lenta vital. Tots tancats a casa, tots els esdeveniments anul·lats, tot el comerç clausurat... carrers deserts. El temps aturat, no fluïa.

A mesura que hem anat tornant a la normalitat, el temps s’ha accelerat novament. Cada dia sembla que s’acaba el món i que hem de córrer, córrer, córrer. Acabem de sortir de l’estiu (fa pocs dies encara anàvem amb màniga curta) i ja som a Nadal.

I, a les portes d’aquestes festes, un any més les persones voluntàries estem de festa. Efectivament, el 5 de desembre celebrem el nostre dia, el Dia Internacional del Voluntariat. Ho he dit en altres ocasions, però ho torno a repetir: està molt bé que, almenys un dia a l’any, se’ns reconegui públicament i es valori la feina feta, però veig una mica trist que, perquè se’ns tingui en compte, s’hagi de recórrer a la celebració d’un dia internacional. Això vol dir que no som prou vistos, que no estem prou valorats, que no es reconeix la nostra tasca tal com hauria de ser reconeguda, que la nostra interlocució amb l’administració pública encara és minsa, que se’ns té poc en compte a l’hora de treballar conjuntament pel bé comú i pel benestar des de l’acció pública... Perquè, efectivament, treballem pel bé comú des del servei públic a la ciutadania, encara que ho fem des d’entitats privades com les del Tercer Sector, però amb una clara vocació pública.

Encara hi ha moltes persones a la nostra societat que encara creiem en les persones, que encara creiem que un món millor és possible i que, amb la petita llavor que podem aportar cadascú, podem fer grans canvis que permetin que tota persona tingui un paper constructiu en la societat.

A Catalunya hem demostrat moltes vegades que som una societat solidària i, especialment, en els moments més complicats. Ho hem demostrat amb la pandèmia, ho hem demostrat amb l’acollida de persones immigrades, ho hem demostrat en la resposta a la població ucraïnesa. També ho demostrem, any rere any, amb accions concretes com el Gran Recapte o La Marató de TV3.

Però el que és més important: les persones voluntàries ho demostren cada dia de l’any, sense importar si fa fred o calor, sense importar la difusió de la seva actuació a través dels mitjans de comunicació. Hem demostrat que som essencials, i ho seguim sent cada dia.

Demanem, des d’aquí, el suport de la nostra ciutadania, de la societat civil del nostre país, però també el suport, no només emocional sinó econòmic, a l’administració pública, en qui recau la responsabilitat fonamental de facilitar la inclusió social a tota persona del nostre país i, d’una manera especial, a les persones més vulnerables i amb menys oportunitats. Felicitats a totes les persones voluntàries, per la vostra feina i el vostre compromís. Molta força!