Sequera social


Que fa temps que no plou ja és tota una evidència. Però ja no podem analitzar el canvi climàtic només com un problema d'índole meteorològica. És el nou element a tenir en compte en l'anàlisi de les desigualtats socials i les conseqüències d'aquesta nova derivada, que acaba afectant els més vulnerables. Com sempre.

La pobresa energètica i les desigualtats que se'n desprenen estan sobre la taula dels serveis socials des de fa molt temps. La dificultat a l'hora de pagar els subministraments bàsics com la llum, l'aigua, el gas o la llenya en entorns més rurals, és una de les demandes més ateses per les i els professionals del treball social.

Aquest estiu ha estat freqüent veure a famílies anar a les fonts municipals amb carros plens d'ampolles i garrafes per poder abastar-se d'aigua, o bé perquè ja no tenen connexió o bé per abaratir les factures d'aquesta despesa. I ara que ens trobem en un moment de sequera cada vegada més agreujat, segurament que aviat veurem una pujada de preus arran de les restriccions. I això ens afectarà a totes i tots, però com sempre, els més vulnerables estaran més exposats a les conseqüències.

L'augment de preus en totes les despeses bàsiques provoquen situacions de molta fragilitat a la nostra societat. El manteniment de l'habitatge i el pagament dels subministraments acaba sent la preocupació més freqüent per a les famílies. I les dificultats són globals, no només per al sector de població més exclòs. Les problemàtiques econòmiques, la precarietat laboral o l'augment de preus afecta a totes i tots. I la recerca per a trobar solucions ens apel·la com a societat global.

Segons l'Idescat, un 20% de la població de Catalunya es troba sota el llindar de la pobresa. Actualment, hauríem de sumar al voltant d'un 10% de treballadors i treballadores que es troben a prop d'aquest llindar. Això evidència de forma clara que no estem davant d'un problema aïllat sinó que ens trobem immerses en un retrocés econòmic i social.

Els i les professionals del treball social treballem acompanyant famílies, empoderant-les perquè puguin resoldre les dificultats. Però no es pot continuar treballant per “apagar focs”, calen noves mirades a llarg termini que resolguin l'ara i el demà. Solucions constructives i realistes.

L'escassetat de recursos ens evoca a la necessitat d'apropar-nos a la comunitat i cercar oportunitats en el nostre entorn per a viure i sobreviure amb qualitat.

Davant d'aquesta nova realitat, creiem que cal aplicar noves estratègies, incorporant la dimensió social com a part important en el debat generat, on la mirada del benestar social, l'estudi de les desigualtats, l'eficiència i les noves sinergies esdevinguin prioritats en les polítiques socials. Els recursos han de ser sostenibles i equitatius; els valors han de ser feministes i ecologistes; i l'economia, social i solidària.

Des del treball social hem de donar veu a aquestes problemàtiques i realitats i assumir els nous reptes que se'n deriven. Noves mirades socials per a un demà que ens permetin qualitat de vida, propera i justa.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article