Contrastos


Aquests dies sembla que tot s'ha conjurat per portar-me a reflexionar sobre el paper de les noves tecnologies en l'educació. Veig a la pràctica que és un tema ple de contrastos, de llums i ombres.

Anant cap al meu lloc de treball, la Unitat d'Escolarització Compartida de Sabadell, on desenvolupo tasques d'educador amb joves de 14 a 16 anys, em trobo que a les tanques publicitàries de les parades d'autobús anuncien quelcom del metavers i l'educació. Fixant-me millor en el missatge de la publicitat, es llegeix que la revolució a l'educació està a punt d'arribar. Que res tornarà a ser igual amb el metavers i que ens podrem transportar a espais virtuals tan realistes que semblarà que estiguem a l'antiga Grècia de fa mil anys a cop de clic.

Ràpidament, se m'encenen totes les alertes i em venen al cap imatges distòpiques com les que veiem a les pel·lícules de fa uns anys. Per un moment he imaginat una classe on tothom porta ulleres de realitat virtual i on no és necessària la interacció humana, i on se'ns va descarregant informació com si fóssim màquines. Quina por.

Després d'observar l'última tanca ubicada just davant de l'edifici on fem classe, entro pensant en el tema. Els nois i noies entren a les aules i tallers, on equipats amb els seus bolis bic i un full de paper treballaran en l'adquisició de les competències bàsiques. Paral·lelament, com a coordinador del servei, em toca fer recompte de quins nois i noies tenen l'ordinador personal que el Departament d'Educació facilita als estudiants de secundària.

La lògica em diu que sí, ja que són alumnat de 3r i 4rt de l'ESO matriculats a un institut públic de Sabadell on es treballa els continguts de manera digital. Que són joves que en força casos venen de realitats socioeconòmiques complicades. Que estem treballant per millorar-ne la inclusió i que, per tant, reduir la bretxa digital pot ser també indispensable. Ben segur que tindran dispositiu. L'experiència, però em diu que probablement no serà així. Malgrat que cada cop es treballa millor, en molts casos, quan són fora de l'institut tothom se n'oblida una mica d’aquests joves. Després de passar per les diferents classes, es confirma. 17 ordinadors de 52, només 14 en bon estat i operatius.

Per estar a les portes d'una revolució tecnològica i digital em sembla que haurem de posar el crit al cel i vetllar perquè tots aquests joves tinguin l'ordinador que els pertoca com alumnes de l'ESO igual que els seus companys d'Institut. No us sembla?

Una hora més tard, a l'aula, fent Ciències Socials, novament apareix el tema. Estem treballant els sectors econòmics i la distribució de riqueses al món. Comparativa entre empreses més riques des del 2006 respecte a l'actualitat. Portem a debat el fet que empreses relacionades amb el món tecnològic com Meta, Google, Microsoft o Amazon siguin les més riques del món. Sembla que els joves no acaben d'entendre com fan els diners, perquè s'han fet tan poderoses i quins objectius persegueixen. Els dic algunes coses sobre tràfic de dades, privacitat, control social i censura, però els sonen a novetat. Mentrestant he de reclamar la seva atenció perquè els seus dispositius mòbils van vibrant dins les seves butxaques rebent els últims avisos d'Instagram o Tik Tok.

Arriba l'hora del pati. Històricament el futbolí que tenim al centre era espai d'interacció, discussions, joc i competitivitat. Encara és així, però amb menor mesura: toca contestar whatsapps, veure notificacions... tot passa de manera més silenciosa i individualitzada. Un cop recuperada l'atenció i en un ambient distès, comentem la notícia que en alguns centres de secundària s'ha decidit tallar el wifi, ja que sembla que els estudiants se les empesquen per veure el mundial mentre estan a classe. Això condueix a què els i les joves m'expliquin totes les tècniques que havien desenvolupat amb els seus companys per burlar els tallafocs dels seus instituts i poder xatejar, veure YouTube o fer qualsevol cosa que no fos seguir la classe.

Seguim el matí, treballem l'orientació laboral. Els joves han de treballar amb Gmail, Canva... Sorprèn veure com alumnat que tenen mil seguidors a Tik tok no saben respondre un correu, fer un currículum, processar bé un text... Fent-me ballar el cap i arribant a un nou contrast que em fa reflexionar. Creieu que es poden considerar analfabets digitals o no?

Arriba el migdia, l'alumnat marxa i l'equip educatiu comenta i avalua el matí. Algunes es queixen sobre la dispersió d'alguns alumnes, de les dificultats que presenten els mòbils a l'hora de treballar a l'aula. De la desconnexió, addicció i problema que suposa en alguns joves. S'obre una eterna discussió: posar més o menys normes, requisar mòbils, treballar l'autoregulació, etc. Diferents punts de vista, cap solució òptima.
Com que ha estat dia de recompte algú de l'equip educatiu comenta que necessitem tenir més ordinadors per innovar. Sí, necessitem més ordinadors a la UEC, això és evident... 

S'obre una altra situació de contrast i debat que crec que es dona a molts centres educatius. Ordinadors i pissarres digitals per a què? Per seguir ensenyant com fa cent anys però amb un PC davant en lloc d'una llibreta? Quin és l'objectiu? Crec que a vegades ens equivoquem quan pensem que simplement per tenir eines noves ja estem innovant. No?

Crec que innovar és aconseguir resultats d'aprenentatge millors, agafar el millor de cada mètode i això no sempre implica tenir el més nou. A vegades accions simples com canviar la distribució de cadires a l'aula, treballar en cercle o en grups de treball cooperatius que es puguin moure, poden tenir un efecte molt beneficiós i ningú i para atenció.

Apareix una altra pregunta, els professionals estem ben formats per saber ensenyar amb les TIC de manera profitosa respecte a altres eines? Crec que en molts casos no. Hem valorat bé els riscos i avantatges de l'univers digital en l'educació? Com ens està afectant ja?

La llista d'avantatges és àmplia: aprenentatges híbrids i flexibles, invertits, connectivisme, xarxes, bancs infinits de recursos i coneixements, investigació, poder visual... Per contra, molts riscos ja palesos: addiccions, desconnexió, negoci, control social, adoctrinament, individualisme, aïllament, distracció absoluta de la ment... No ho sé, potser és que em faig gran, però tinc el cor molt dividit amb aquest tema. Veig que, a vegades, enlluernats pel que és nou i el que és tecnològic podem perdre el nord i oblidar antics corrents pedagògics que encara són totalment innovadors en el nostre context educatiu.

Per què no fem un híbrid i ens quedem amb el que és bo de cada eina, de cada mètode, de cada corrent, més enllà de modes, o del que dicta el mercat i la indústria a cada moment. Per què no valorem també com a innovador tornar a reconnectar amb la natura, l'entorn, saber treballar amb les mans, connectar amb el cos i nosaltres mateixos, amb els altres, connectar les mirades i els cors, amb els nostres éssers estimats i la nostra comunitat. Aquest també és el nostre món i a vegades ens perdem en el laberint digital de la suposada era de la connectivitat.

Tinc poques certeses, però cada cop crec amb més força que els aprenentatges vivencials, de servei a la comunitat, actius i que impliquin comunicació humana presencial, junt amb l'acompanyament educatiu de cos present, són indispensables per minimitzar els riscos d'aquest nou univers ple de contrastos.

Penso que hem de seguir educant en humanitat. Assentar fonaments. Continuar acompanyant els joves en el seu creixement personal contribuir a la construcció del pensament crític, els valors, l'ètica... per després poder gaudir dels beneficis de les noves tecnologies sense caure en els paranys que ens ofereix aquesta nova realitat virtual.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article