Pressupostos 2023: urgents i necessaris

El passat 16 de novembre vam comparèixer a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya per exposar, una vegada més, la necessitat de dotar els serveis d'atenció a les persones de caràcter social d'un finançament just.

Necessitem que hi hagi pressupostos per a l'any 2023; i no només això, necessitem que aquests pressupostos signifiquin una aposta decidida per ubicar el sector social allà on pertoca, al costat de salut i educació, com a pilars fonamentals de l'estat del benestar. Es tracta de serveis que són en gran part de responsabilitat pública i com a tal, és l'administració la que ha de garantir que les dotacions pressupostàries siguin les adequades per sostenir-los. 

Un recent estudi editat per  l’Asociación  de  Directoras y Gerentes de Servicios Sociales de España sobre la inversió social per comunitats autònomes de l'Estat posa de manifest que Catalunya està a la cua pel que fa al percentatge del pressupost destinat a serveis socials respecte del total.

Catalunya no es pot quedar enrere. Per tant, necessitem uns nous pressupostos que, en matèria social, permetin donar una resposta adequada a les creixents necessitats socials de la ciutadania, contribueixin a dignificar les condicions com s'estan prestant aquests serveis i suposin poder materialitzar un reconeixement de la tasca que desenvolupen els més de 100.000 professionals del Tercer Sector Social, un 75% dels quals val la pena recordar que són dones. Tan important és que els pressupostos possibilitin una major cobertura del sistema —arribar a més persones— com que es millori la qualitat dels serveis que ja s'estan desenvolupant. Com a país no ens podem permetre tenir un sector social precaritzat, més encara quan el concepte de cures s'està posant en valor i se situa en el centre de moltes polítiques públiques com a eix fonamental de la vida de les persones.

Portem diverses legislatures arrossegant aquesta situació d'infrafinançament crònic, fet que demostra que no es tracta d'aquest govern o d'aquell altre. Va més enllà d'això. Ens trobem davant d'un problema estructural que demana una resposta de país.

La millora del finançament dels serveis d'atenció a les persones de caràcter social persegueix tres objectius: assegurar la qualitat de l'atenció a les persones, garantir la sostenibilitat dels serveis, projectes i activitats que desenvolupem i, finalment, millorar les condicions laborals dels professionals que treballen a les entitats socials. Com a entitat que participem en la negociació de vuit convenis col·lectius d'aplicació en el sector social podem afirmar que sense la millora dels preus públics dels serveis, és inviable negociar les millores que necessiten els professionals. Estem lligats de mans per un finançament públic que no arriba o que, quan arriba, és insuficient. El que demanem és que les administracions públiques paguin el que valen aquests serveis —ni més, ni menys— i que alhora, aquests preus permetin unes bones condicions laborals.

No pot ser que el sector social no sigui un sector atractiu on treballar. De fet, la fuga de talent està sent actualment una de les principals debilitats del sector. Defensem la premissa “a igual feina, igual salari”. Pot semblar òbvia, però és una evidència que en el sector social hi ha uns greuges comparatius que són molt difícils de justificar.

Necessitem el compromís del Govern i del conjunt de forces polítiques per avançar en l'escenari de l'equiparació de condicions, en totes les seves perspectives i dimensions: l'equiparació amb la funció pública, tant pel que fa als costos dels serveis com a les condicions laborals; l'equiparació intersectorial, perquè una mateixa figura professional hauria de cobrar el mateix si treballa en el sector social que si ho fa fent la mateixa feina en el sector salut; l'equiparació intrasectorial, perquè una mateixa figura professional hauria de cobrar el mateix si treballa en un servei social per a persones amb discapacitat que en un servei d'atenció a infància; i finalment, l'equiparació amb els marcs reguladors d'àmbit estatal. És sens dubte una anomalia que, ara mateix, hi ha professionals d'acció social que treballen en altres territoris que per la mateixa feina poden cobrar fins a un 15% més que els nostres professionals aquí a Catalunya.

Tot això ens posa al davant un repte com a país que cal afrontar i que requerirà una inversió important. Una inversió que no es pot demorar i que s'ha de veure concretada ja en un gest decidit en els pressupostos per a l'any 2023.

És evident que no es podrà revertir aquesta situació en un sol any, i per això demanem un pla: un pla plurianual i transversal a 3-4 anys vista, o els que siguin necessaris, per assolir el què tots desitgem. La situació és crítica i requereix respostes immediates perquè amb el finançament actual el Tercer Sector Social no podrà continuar sostenint unes activitats que són absolutament essencials pel país i per a la ciutadania, especialment la que pateix situacions d'especial vulnerabilitat.