‘Greenwashing’: És urgent que afinem el criteri per no donar suport als que fan promeses buides de contingut real

La sostenibilitat està de moda. Governs, empreses i organismes internacionals estan incorporant criteris de sostenibilitat i de lluita contra el canvi climàtic en els seus fulls de ruta.

A primera vista, és una bona notícia que reflecteix el creixent interès social en aquest àmbit. Però també ha portat el fenomen associat del greenwashing, el “rentat de cara” sobre sostenibilitat que en realitat no pretén implantar gaires canvis. Segons l'informe que un grup d'experts de l'ONU ha presentat a la cimera COP27, moltes empreses, bancs i ciutats del món fan falses promeses en matèria climàtica.

Com a consumidores tenim un gran poder per pressionar les empreses i els serveis que ofereixen per a què estiguin alineades amb la cura del planeta i els seus recursos. Per això és urgent que afinem el criteri per no donar suport als que fan promeses buides de contingut real. Això inclou, també, informar-se i no quedar-se amb un raonament superficial. Per exemple, recentment he sentit un anunci d'una empresa de telefonia que afirma que canviant-te el mòbil promous la sostenibilitat perquè reciclen el dispositiu vell. En part, garantir el reciclatge dels mòbils és un avenç, especialment si tenim en compte que la gestió dels residus electrònics encara deixa molt a desitjar. Tot i això, ens hem de preguntar si és imprescindible canviar-nos el mòbil, si no se li pot allargar la vida útil o si la roda de canviar de mòbil cada dos per tres és sostenible. Podem seguir alimentant la idea del creixement i consumisme infinits? Perquè, si no anem una mica més al fons de la qüestió, acabem fent una elecció per netejar-nos la consciència i ens quedem tranquil·les mentre afavorim el mateix sistema capitalista insostenible.

En un altre sentit, tampoc és saludable caure en la demonització de totes les empreses, menyspreant la seva aportació i esforços de contribuir a la millora del planeta. Fins i tot si és per satisfer la demanda o la pressió socials. Al cap i a la fi, les empreses estan dirigides per persones que també tenen els seus valors i els posen a la pràctica amb més o menys coherència. Aquesta postura de menyspreu cap a qualsevol empresa fàcilment deixa la persona amb la sensació que no hi ha res a fer (mentre continua fent eleccions quan consumeix sense afavorir criteris de sostenibilitat).

Ara que venen festes i sovint fem regals, podem procurar posar consciència en les eleccions que fem. On es fan les coses que comprem, amb quins recursos naturals i amb quines garanties de sostenibilitat? Podem optar per prioritzar la proximitat, cercar segells amb garanties i aportar el nostre gra de sorra com bonament puguem.

És tot un repte cultivar el pensament crític per mantenir-se caminant en l'estret camí de la coherència. Com a bons humans que som segur que ens equivocarem moltes vegades, però potser l'important és posar consciència en el que fem i anar rectificant.