Com observar els micos: el canvi de paradigma

És famosa la reflexió que diu que abans de Darwin, si una persona comparava una cara humana i la d’un mico, quedava impressionat per les diferències. Després de Darwin, la sorpresa seria per les seves similituds. La realitat canvia si canviem les ulleres amb què ens la mirem.

El passat dia 19 de novembre conjuntament amb en Joaquim Brugué (UdG) i la Marta Garcia (Fundació Tres Turons) i en nom d’ECAS, presentàvem l’Informe INSOCAT 15 Vides precàries, drets vulnerats. El títol ja ho indica tot, però va ser en la preparació de la presentació que esbossant diferents arguments finalment vam anar a parar a la necessitat de subratllar que calia  un canvi de paradigma.

Els models que posen en el centre el treball, formen part dels nostres esquemes conceptuals. Però el món canvia. Les dades de l’INSOCAT 15 ens ho indiquen. El model social basat en l’accés als drets a través del treball ja no funciona. La mostra és que cada cop hi ha més treballadors pobres. La conseqüència: de  tenir o no tenir feina hem passat a tenir o no tenir drets.

Mentre les dades socials cada cop són pitjors, les econòmiques no. S’instal·la la precarietat. Però la precarietat no és no tenir feina. Això és atur. La precarietat és que la feina no garanteixi les condicions de vida. Aquest és el canvi. El treball continua existint, però el model ja no opera com a garant dels drets.

El referent per entendre què és un canvi de paradigma és Thomas Kuhn, filòsof de la ciència  que va reflexionar sobre com avança la ciència. Contra el que pot semblar-nos, apunta que els canvis en la ciència no es donen per “acumulació” o progrés “lineal” de suma de fets.

Per entendre els canvis cal tenir en compte que les diferents teories d’una època s’emmarquen en una determinada i compartida cosmovisió. En un paradigma, en paraules de Kuhn. En unes ulleres que ens indiquen com mirar el món. 

Podem entendre que l’accés als drets bàsics a través del treball és una d’aquestes visions del món. Però què passa quan cada cop hi ha més treballadors pobres? Persones que malgrat que treballen no superen el llindar de pobresa. El model ja no funciona. 

Que el treball ja no garanteixi l’accés als drets no només afecta les polítiques d’ocupació o la forma de gestionar les prestacions socials. Cau una visió del món on habitava aquest model amb tot un seguit de teories i pràctiques. Cal estar al cas perquè potser no es tracta d’una correcció del model, sinó d’un canvi de mirada de la realitat.

De la mateixa manera que amb les ulleres d’abans era impensable una societat que no estigués articulada al voltant del treball. I cada cop ens hi trobem més. Haurem de pensar en unes noves ulleres  que  amb treball o sense, el centre estigui en els drets de les persones.