Els efectes devastadors de la pobresa infantil


Nadal és a tocar. Per a molts nens i nenes aquestes festes són moments màgics: vacances, família, àpats especials i regals. Però per a 400.000 nens i nenes a casa nostra, aquesta època de l’any té un regust agredolç. Són infants que viuen en famílies que no poden permetre’s escalfar la casa quan fa fred o que en prou feines els poden oferir suficient verdura, carn o peix perquè creixin sans. Famílies que fan mans i mànigues perquè la màgia nadalenca arribi també a casa seva i els seus fills puguin obrir algun regal.

Aquest és el rostre de la pobresa infantil a Catalunya. Una pobresa que té efectes devastadors no només a curt termini sinó també a la llarga. Les carències viscudes en la primera infància poden tenir conseqüències de per vida en el desenvolupament físic, psicològic i educatiu dels nens i nenes. Això significa que les condicions vitals i les privacions que tinguin quan són petits, poden marcar la seva salut d’adults i la seva trajectòria educativa.

L’encariment dels aliments ha posat entre l’espasa i la paret les famílies més vulnerables, com les que atén Save the Children a Catalunya. Segons una enquesta de l’entitat, més de la meitat dels infants no mengen ni la fruita ni la verdura necessària i un de cada tres no arriba al consum recomanat de proteïnes. Aquestes deficiències poden dur a problemes d’excés de pes, com és el cas d’un 45% dels nens i nenes de les famílies enquestades.

Per a ells, el menjador escolar és essencial, ja que els garanteix un àpat saludable al dia que d’una altra manera no el tindrien assegurat. En aquest sentit, set de cada deu nens i nenes utilitzen el servei de menjador escolar, i la majoria de manera totalment gratuïta. Però aquest àpat diari saludable s’acaba durant les vacances nadalenques.

Unes vacances que molts d’aquests infants passaran en habitatges precaris perquè sufragar el cost d’un habitatge digne suposa un sobreesforç econòmic per a les seves famílies i actua com a factor d’exclusió social. De mitjana, les famílies ateses per l’ONG dediquen la meitat de la seva renda a pagar la casa on viuen. Entre les més empobrides, l’esforç arriba fins al 64%. A més, a més, són llars que tenen unes condicions que perjudiquen la salut dels més petits: un 41% viu en cases afectades per humitats o goteres, excés de sorolls o escassetat de llum natural; i un 42% no pot encendre la calefacció quasi mai perquè la factura de l’energia no es pot assumir.

Totes aquestes situacions, intolerables en una societat avançada com la nostra, són un reflex d’allò que viuen —o malviuen— les famílies més vulnerables socialment i econòmicament. En aquesta època de l’any en què el ritual és reflexionar sobre quines coses s’han fet bé i quines es podrien millorar, caldria entendre que invertir en infància és l’única manera de trencar el cercle de la pobresa. De fet, és la inversió social més rendible, ja que influeix en el present i en el futur dels nens i nenes i en els avenços de la societat on viuen.

La introducció de prestacions i ajuts socials —especialment en plena pandèmia— semblen haver marcat un punt d’inflexió en la reducció de la taxa de pobresa infantil, segons les últimes dades oficials. Tot i que aquesta disminució és menys notòria en la pobresa infantil que en la resta d’edats, deixa entreveure que si s’aposta per polítiques públiques contundents, la situació pot millorar.

No deixem que la pobresa marqui la vida de tants infants i els condemni a un futur precari. Que la caritat de Nadal es transformi en polítiques públiques que apostin per la infància i ofereixin les mateixes oportunitats a tots els nens i nenes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article