Els Ateneus, sempre amb l’activitat física i esportiva

A la segona meitat del segle XIX la pràctica esportiva neix i creix a Catalunya de la mà d’una burgesia que es manifesta elitista, innovadora i que s’emmiralla en altres societats europees de l’època. Sovint moltes modalitats esportives s’inicien amb la complicitat d’estrangers benestants que fan estada o que venen a viure a casa nostra. En el seu inici per fer esport era imprescindible disposar de temps i diners. Els Sportman esdevenen icones que enalteixen la mateixa societat burgesa.

Paral·lelament, aquestes primeres passes de la pràctica esportiva suposaran una progressiva transformació de l’esbarjo i el lleure, i l’aparició de nous espais d’activitat.

Amb l’arribada del segle XX l’interès per l’esport creix i s’aferma a les classes més populars i menestrals. Molts ateneus, sempre reflex de l’evolució social i de la voluntat dels seus associats, incorporaren progressivament l’activitat física i esportiva a les seves seccions i serveis. Ho feren com a activitat física per conèixer i cuidar el propi cos, higiene... En aquest sentit: “Els ateneus han tingut un paper primordial a l’hora d’introduir l’esport a la societat. (...) la seva moderna visió integral de la cultura feia que es considerés la pràctica de l’activitat esportiva com a fonamental en la formació de les persones.” (Xavier Pujadas i Martí, professor d’història de l’esport, revista Ateneus).

Per tot plegat, podem afirmar que l’esport ha estat un àmbit propi i present a l’activitat dels centres ateneistes de Catalunya al llarg de la seva història. I ho continua sent!

Avui des dels ateneus s’ofereixen activitats fisicoesportives com ara l’excursionisme, la gimnàstica de manteniment, tenis taula, bàsquet, arts marcials, futbol, tenis, escacs, bàdminton, pàdel... Molts dels nostres ateneus disposen de sales polivalents o pistes poliesportives a l’aire lliure. I encara, alguns ateneus, gaudeixen de pavellons, espais esportius condicionats, pistes de tenis i pàdel...

Al voltant del 72% de la població catalana —segons l’enquesta sobre l’activitat física i esportiva a Catalunya— practica regularment i durant bona part de l’any alguna activitat fisicoesportiva. L’activitat fisicoesportiva amb més practicants a Catalunya és caminar, nedar i l’excursionisme, i les més practicades —temps dedicat— és caminar, anar en bicicleta i l’excursionisme.

Aquestes són unes dades fonamentals per destacar la importància d’incorporar o fer créixer l’oferta d’activitat física adreçada als joves, gent gran i al conjunt de les famílies en els nostres ateneus. També és bàsic per poder copsar quina mena d’oferta pot tenir un major interès pel conjunt dels associats. Tenim més practicants d’activitat física i esportiva que mai. Les motivacions per fer esport van evolucionant amb els anys, i en el futur de l’esport haurà d’adaptar-se a aquesta transformació, igual que els ateneus.

Cal tenir ben present que l’activitat fisicoesportiva va molt més enllà de l’oferta de la pràctica tradicional més organitzada. Avui ens sembla que l’skateboarding, l’escalada o el vòlei-platja són esports massa nous, però cal recordar que ja són esports olímpics. El bàsquet 3x3 té cada cop més practicants, per exemple. També les teles acrobàtiques, I així un llarg etcètera.

Què i com ho podem fer? 5 oportunitats pels ateneus

Adaptant i oferint espais polivalents als nostres ateneus que facilitin serveis i propostes d’activitat fisicoesportiva obertes a les noves modalitats. Convé reconèixer les pràctiques esportives més noves i adaptar-se a les demandes socials més populars —sobretot dels més joves—.

Analitzant i replantejant horaris. Sovint la demanda d’espais es concentra en una franja horària molt determinada, però cal considerar horaris per a persones que no estan lligades a un horari laboral o per a infants i gent jove en dates festives o de cap de setmana.

Avui els nens i nenes, nois i noies, desitgen la pràctica esportiva. Aquest és un fet. Sovint la proposta majoritària que s’ofereix des de clubs i entitats esportives és l’esport federat, amb valors i molt centrat en el rendiment competitiu. L’esport federat exigeix al voltant de tres entrenaments setmanals i el partit en cap de setmana. La valoració és molt positiva —aquesta iniciativa l’ofereixen de forma excel·lent bastants ateneus en diferents esports—, però, amb tot, també és cert que moltes famílies no volen o no poden assumir aquesta implicació. Per tot plegat, cal atendre i potenciar també iniciatives d’activitat física i esportiva adreçades a infants i joves amb propostes menys exigents, també participant en competicions d’àmbit escolar.

Un altre àmbit que podem promoure és l’activitat fisicoesportiva que afavoreixi la participació de persones amb discapacitat. Aquest és un camí que es pot fer plegats amb entitats properes del sector o col·lectius determinats.

Un darrer exemple: l’organització de caminades, rutes en bici... activitats de caràcter familiar o adreçades a grups d’una determinada edat. Aquesta és una molt bona proposta d’activitat física molt valorada, amb un alt lligam de convivència i amb un cost econòmic i d’ús d’espais molt baix.

Acabo per on havíem començat: l’esport i l’activitat física son part indestriable de l’essència dels ateneus. Podem caure en l’error d’identificar el món ateneístic amb una definició de cultura reduïda que exclou l’esport i l’activitat física. Res més lluny d’això! Els ateneus, des dels seus inicis, van incorporar l’esport com una part destacada de la seva activitat. Ho van fer perquè entenien l’esport com a formació, salut, difusió de valors... I aquesta realitat també s’ha de cultivar de forma integral.

Avui l’esport continua aplegant i multiplicant dins de les nostres entitats. L’esport també és una oportunitat per obrir i reinventar els nostres ateneus des de la cultura de l’esport... Perquè l’esport és cultura!