Recordatori

A dos dies de l’aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, que l’any vinent complirà els seus setanta-cinc anys, m’han proposat que escrigui alguna cosa al respecte i, el primer que em ve al cap i davant de tot el panorama mundial que estem vivint, ara comprenc més que mai que aquesta Declaració existeixi, tot i que cada cop esdevé menys Universal. Fins i tot, països que en el seu dia la van signar, fan un ús partidista de la mateixa i d’altres no l’han complert mai i, pel camí que porten, no tenen la més mínima intenció de fer-ho.

El menyspreu envers la dignitat humana continua existint i tot fa pensar que existirà sempre. Un menyspreu fonamentat en molts aspectes com poden ser els diners, el poder, les religions, les cultures..., i fins i tot la mateixa maldat humana, que haberlas haylas, des de sempre.

Per a mi, mestra de professió, tot es basa en una mancança que sí que és universal, el respecte, el respecte entre les persones sigui quin sigui el seu sexe, la seva opció religiosa o política, el seu status social, la seva raça, etc. però només s’arriba al respecte mitjançant l’educació i l’educació comença a casa, a partir de la mateixa família. És en l’ambient familiar on ha de començar el respecte pels drets humans de tothom, on s’ha d’aprendre que és la justícia i per extensió el respecte.

Ben segur que hi haurà algú que considerarà aquestes paraules fruit d’una societat occidental, però al llarg de la història, just aquesta societat, diuen que més avançada, ha estat i és la causant de guerres, matances, abusos, per la qual cosa tenim un grau de responsabilitat que no podem eludir.

La Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències, van ser un punt d’inflexió i, com a resposta, l’Assemblea General de les Nacions Unides, va proclamar aquesta Declaració Universals dels Drets Humans on es reconeixen els drets bàsics que a tota persona se li haurien de respectar, una altra cosa és que així sigui, però almenys existeix aquest document que obliga, o si més no intenta pressionar els governs i els governants que no compleixen els seus articles.

En cap moment penso que aquesta sigui una tasca fàcil, mai ho serà, però sí que crec que ha de ser una constant, hi ha molta feina a fer i exemples com la invasió russa a Ucraïna, la crueltat d’Iran no només amb les dones, ara ja amb tothom, o la celebració del Mundial de futbol a Qatar, no ajuden en res, només reforcen les injustícies.