Una responsabilitat envers el país


Fa massa anys que a Catalunya tenim una situació d’inestabilitat econòmica. És cert que el context ha anat canviant i, des de les escoles de negocis, s’expliquen nous paradigmes com l’entorn VUCA, un concepte que, a través de les seves sigles, fa referència a la volatilitat, la incertesa (uncertainty, en anglès), la complexitat i l’ambigüitat, que obliguen a empreses i organitzacions a adaptar-se a les noves realitats. No hi ha cap dubte, per tant, que la situació és inestable. Tanmateix, el cert és que és possible i viable impulsar mesures per reduir al màxim tots aquests factors desestabilitzadors.

Veníem d’una crisi econòmica mundial iniciada el 2008 amb especial impacte en el nostre país i, sense haver-nos recuperat encara, va produir-se l’eclosió del procés independentista, a la qual s’hi va sumar la irrupció de la Covid-19, que ha acabat enllaçant amb l’actual situació de guerra a Europa i una inflació disparada. Parlem, per tant, de 14 anys d’inestabilitat, retallades, polítiques contractives, limitacions en la despesa ordinària i, en definitiva, massa pressupostos públics prorrogats i massa poca perspectiva estratègica de futur.

Tenint en compte aquest escenari, resulta evident que el nostre país no es pot permetre un any sense pressupostos de la Generalitat de Catalunya i, això, ha de ser una responsabilitat de tots i totes, començant pels grups parlamentaris que els han de negociar. No ens podem permetre més especulacions ni partidismes amb la principal eina que necessita el país per reduir la incertesa. L’aprovació de nous pressupostos és una demanda de tothom. Els ciutadans i ciutadanes han de poder cobrir les seves necessitats creixents amb polítiques públiques ben dotades; a les empreses els calen certeses per generar llocs de feina; i, l’àmbit que millor conec, el Tercer Sector Social, necessita uns pressupostos que permetin ampliar la cobertura i qualitat dels serveis socials, així com dignificar les condicions laborals dels seus professionals. Les entitats socials mai han escatimat esforços per atendre les necessitats de les persones més vulnerables, però ja fa més d’una dècada que arrosseguem aquesta situació i les sotragades econòmiques iniciades l’any 2008 (vigents avui dia) els són cada cop més difícils d’afrontar.

En l’àmbit dels serveis i suports socials d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual necessitem urgentment pressupostos per fer front a unes llistes d’espera de milers de persones que no estan sent ateses en no poder accedir a un recurs; per actualitzar les tarifes dels serveis i els salaris dels professionals, desfasats des de fa massa temps; per avançar en els suports necessaris per afavorir la inserció laboral i la promoció de projectes de vida independent; per garantir la continuïtat de les escoles d’educació especial; o per facilitar l’accés de les persones amb discapacitat a la renda garantida de ciutadania, entre molts altres motius.

No ens podem permetre, ni podem admetre, un any sense pressupostos; ni tan sols s’hauria d’iniciar el 2023 sense saber si els tindrem o no. Ens sentim legitimats per exigir responsabilitat en la seva tramitació. Són moltes veus les que ja ho hem demanat i les que ho continuaran demanant, des del Tercer Sector, des de la societat civil i des de les organitzacions empresarials i sindicals. I és que tothom té clar que el que necessita el país per continuar avançant i per poder construir una societat millor són uns nous pressupostos a l’altura de les necessitats de la seva ciutadania.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article