Voluntariat? Sí, gràcies!

Vivim temps de reconsideració de conceptes. Ens interroguem sobre alguns que hem estat emprant habitualment, sobre què signifiquen, i prenem atenció sobre les derivades polítiques que se'n deriven. Aquest exercici reflexiu és interessant i necessari, amb la condició que no sigui superflu ni trenqui amb el sentit comú. Amb la noció de voluntariat correm el risc de desfer-nos d'un concepte que té sentit i que tipifica un seguit d'accions que es produeixen i que és important que es continuïn produint.

La Federació Catalana del Voluntariat Social afirma que hi ha més de mig milió de persones arreu del país que són voluntàries. Ho són perquè dediquen una part del seu temps en ajudar directament altres persones i per sostenir dinàmiques associatives. Una acció voluntària és realitzar un taller de pintura en tela en un equipament comunitari, acompanyar una persona gran en risc de solitud a sortir de casa i tornar a relacionar-se amb la comunitat, facilitar la gestió de les entitats socials, participar en la captació i distribució de lots alimentaris, dinamitzar un esplai o un cau, entrenar un equip esportiu de barri i trobar la manera que competeixi amb altres equips del voltant, editar la revista d'un IES o organitzar un cicle de cinema a l'ateneu. Els exemples podrien continuar amb molts altres. En tots els casos, qui exerceix el voluntariat desenvolupa accions en benefici d'altres que no reben remuneració. Són actes generosos que enforteixen les relacions de solidaritat, les comunitats i les obligacions quotidianes de les organitzacions cíviques. Podríem afirmar que constitueixen la matèria primera de la contribució personal al bé comú.

Però darrerament veiem que cada cop més hi ha qui presenta el voluntariat com a sospitós de realitzar accions assistencialistes, és a dir: que no van al moll de l'os dels problemes socials. Per exemple, a diferència de fa un temps, ara és habitual sentir a dir que campanyes com el Gran Recapte no s'haurien de fer per una qüestió de principis, o bé que el voluntariat només apedaça situacions problemàtiques que les administracions públiques han de resoldre o que l'acció política ha d'afrontar. Contra el voluntariat, emergeixen dues figures més prestigiades: l'activista i el militant. La primera ens remet a qui actua per canviar les condicions estructurals que expliquen la pervivència d'una qüestió social. Per exemple, en l'àmbit dels drets humans o el canvi climàtic. L'activista executa una acció política, amb un fort component de denúncia i confrontació. Demostra, alhora, expertesa sobre la matèria en què versa l'activisme. És curiós que la figura de l'activista hagi pres un relleu tal que ara és normal llegir currículums que inclouen l'expertesa activista de la persona que el subscriu. D'altra banda, la figura del militant ens fa pensar amb algú decididament vinculat a una organització política ben definida, que destina el seu temps i esforços en sostenir-la i en conquerir els objectius polítics compromesos. L'activista i el militant van a l'arrel dels problemes, són agents conscients del canvi necessari. En canvi, el voluntariat sembla que no disposi d'aquesta profunditat: es defineix bàsicament pel propòsit d'ajudar.

Doncs bé, a mi em sembla un error dels grossos menystenir el voluntariat. Perquè el valor primari i fonamental d'ajudar, acompanyar i contribuir solidàriament és l'argamassa de la virtut cívica i el principi actiu del canvi social; perquè el voluntariat facilita que tot de persones ben diferents pel que fa a disponibilitats i posicionaments polítics convergeixin en actes concrets de solidaritat; perquè és, també, escola de consciència política des dels fonaments de la participació més bàsica i fonamental en els afers públics. Se m'escapa si a Catalunya hi ha més de mig milió d'activistes i militants. Segurament força d'aquests són voluntaris, o ho són en part. Però si en aquest país, ni que sigui en moments puntuals, ens podem enfilar a centenars de milers de persones voluntàries, no podem deixar perdre aquest capital civil per la irresponsabilitat de prejutjar la figura del voluntariat com si fos menor, menys important o inclòs prescindible respecte de la idea que ens fem sobre les virtuts dels activismes i les militàncies. Perquè tenir voluntariat és molt millor per a la cohesió social, la millora de les condicions de vida i les possibilitats de canvi en termes de progrés, que no tenir-ne.