Agermanaments municipals i drets humans

La figura de l’agermanament municipal es planteja com una fórmula flexible i oberta de cooperació, no sotmesa a les dificultats que a vegades comporten les relacions diplomàtiques entre estats. Consisteix a elevar al més alt nivell les relacions institucionals entre ciutats. El seu valor afegit rau, precisament, en el fet que els vincles es manifesten sempre des de l’àmbit local, no reservats de forma exclusiva als vincles institucionals tradicionals. Els agermanaments són una peça clau per a la participació dels municipis en l’àmbit internacional.

Els inicis dels agermanaments a Europa van tenir lloc després de la Segona Guerra Mundial, entre aquells pobles, majoritàriament de França i Alemanya, que havien estat enfrontats durant el conflicte bèl·lic. A mitjans dels anys seixanta s’hi inclouen països de l’est i de fora del continent europeu, amb acords entre entitats locals del nord i sud basats en la cooperació i la solidaritat. Alhora, i a mesura que avançaven les dècades, han anat apareixent nous formats basats en acords de tres o més municipis.

Pel que fa a la seva naturalesa jurídica, els agermanaments són acords internacionals no normatius. Això significa, en primer lloc, que no són tractats internacionals –ni pretenen ser-ho– i, per tant, no vincula a tots els poders dels estats. I, en segon lloc, podem apreciar que són un compromís formal entre ens locals, que es du a terme i s’assumeix de forma unilateral per tots ells, dins de les seves competències.

La seva tipologia pot ser ben diversa (agermanaments de reconciliació,  de comprensió, europeistes o de cooperació) i l’elecció de quines ciutats escollir per agermanar-se és potestat discrecional del govern municipal. Ara bé, hi ha una línia vermella que mai s’hauria de poder creuar: agermanar-se amb ciutats poc respectuoses o poc compromeses amb les garanties dels drets humans.

Què vol dir això? Senzillament que un govern municipal que es consideri garant dels drets humans no s’hauria d’agermanar mai amb ciutats que estiguin als antípodes d’aquests compromisos o que s’haurien de trencar els preexistents si ha canviat la situació que va donar lloc a la seva signatura.

Per tant, un bona política pública municipal hauria de consistir en revisar exhaustivament tots els acords d’agermanament subscrits per tal de determinar si, en algun d’ells, la ciutat contrapart no respecta els drets humans. En aquest cas, s’haurien de revocar.

Si anem a un cas concret, ens podem referir a l’acord d’amistat i cooperació entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv signat el 1998, en el marc dels Acords de Pau d’Oslo. Fracassats aquests acords, és evident que el context en què va fer-se l’agermanament ha canviat de forma radical. Si hi ha un canvi fonamental en les circumstàncies que comporti un canvi radical de les obligacions assumides, qualsevol de les parts podria invocar la caducitat de l’acord. Pel que fa a aquest acord d’amistat podem constatar que aquesta caducitat ja ha estat manifestada pels representants de la ciutat de Gaza. A més a més, l’Ajuntament de Barcelona admet a la seva pàgina web que: “el foment de la col·laboració entre les societats de totes tres ciutats, per raons derivades del conflicte, mai s’ha pogut dur a terme”. I, actualment, l’acord d’amistat i col·laboració entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv està inactiu.

Si això no fos prou, tenim informes d’Amnistia Internacional, pronunciaments del Parlament de Catalunya i de la Comissió de Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona que denuncien el crim d’apartheid que s’està cometent contra el poble palestí. Moltes de les mesures que pateix diàriament el poble palestí (a Israel, a Cisjordània i a Gaza), a més de tenir conseqüències desastroses en l’economia, la salut, l’educació, l’habitatge i el nivell de vida de la població, configuren un crim: el d’apartheid.

Aquest crim de lesa humanitat se suma a l’ocupació i al colonialisme que pateix des de fa dècades el poble palestí. El manteniment de vincles amb autoritats municipals o estatals israelianes que legitimen la prolongació de l’ocupació i el colonialisme a Palestina comporta una complicitat en la configuració progressiva d’un crim d’apartheid contra la població palestina.

És per tot això que la Sindicatura de Greuges de Barcelona, en defensa d’un assumpte d’interès públic i en el marc de l’establert a l’article VI —Cooperació municipal internacional— de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, recomana a l’Alcaldia de Barcelona que revoqui l’Acord d’Amistat i Cooperació entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv.