Radiografia de l’Educació a les urgències

Invertir en l’Educació ha estat una estratègia vista i requerida de les societats per fer front a la malaltia de les desigualtats i la pèrdua de competitivitat econòmica. Davant les conseqüències socials del tractament de la crisi econòmica del 2008 amb retallades en els serveis públics, s’han afegit l’afecció de la crisi sanitària de la covid-19 i els símptomes de l’actual crisi inflacionista. Per això, un augment significatiu de la inversió en l’Educació s’ha de considerar com a cura urgent i necessària.

Quan la Comunitat Educativa reclamem més recursos per a l’Educació pública s’obté, com a resposta, que ja s’han començat a revertir les retallades sofertes des de l’any 2011. Tanmateix, analitzant algunes xifres, podem veure que estem lluny d’arribar a poder amortir els efectes socials de les darreres crisis econòmiques i sanitària.

La despesa pública en Educació l’any 2020 ja va superar, per primera vegada, la del 2010 després que s’igualés l’any anterior; però cal tenir en compte l’acumulació de les inflacions anuals i que el nombre d’alumnes ja s’havia incrementat en cent setze mil més en el conjunt dels nivells educatius.

Un dels elements essencials per a la millora de l’atenció educativa dels alumnes i la personalització de l’aprenentatge és la relació del nombre d’alumnes per docent, el que s’anomena la ràtio alumnes/docent. Segons el Departament d’Educació a partir del gener aquesta ràtio disminuirà per sota de 10 alumnes/docent amb la incorporació de més mestres i professorat (l’única reivindicació atesa, parcialment, pel Departament d’Educació després de les vagues dels docents del curs passat).

Analitzant les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) aquest millora ve a continuació d’una lleugera tendència a la disminució de les ràtios a l’educació primària i a l’educació secundària iniciada en el 2018. Per una altra banda, aquesta millora de les ràtios no havia estat significant un esforç en l’increment de la despesa en Educació respecte al producte interior brut de Catalunya (PIB): la inversió pública en Educació respecte al PIB s’havia estat mantenint en el 3,7% fins al 2019, al mateix nivell dels països més a la punta baixa d’Europa i a la cua en despesa de les comunitats autonòmiques de l’Estat espanyol.

Amb l’increment del pressupost del Departament d’Educació del 2020 la despesa en Educació de Catalunya va augmentar fins al 4,2% del PIB aquell any. Després d’un estancament en el 2021, aquest darrer any 2022 el pressupost del Departament ha tornat a augmentar respecte al curs anterior en un 15,5% (884 milions d’euros). Tot i la bona notícia de la millora del pressupost en Educació respecte al curs anterior, en personal docent que hagi pogut servir per reduir la ràtio alumnes/docent només s’ha dedicat el 18% d’aquest increment (162 milions).

Amb el 4,2% del PIB el 2020 es va trencar, per fi, l’estancament en el 3,7% del PIB, però aquesta despesa en Educació està encara per sota de la mitjana de la Unió Europea del 4,7% del PIB (2019), es manté inferior a la mitjana espanyola del 4,9% del PIB (2020) i continua molt lluny del 6% establert per la Llei Catalana d’Educació (LEC) en la disposició final segona.

El conjunt de les dades ens permet arribar a la conclusió que el tractament amb els darrers augments de la dosi pressupostària i l’increment de docents pot significar un alleugeriment de les retallades en l’Educació iniciades el 2011, però aquestes cures estan molt lluny d’apropar-se als reptes terapèutics del Sistema educatiu i sortir de les urgències hospitalàries: cal una aposta més decidida i valenta amb l’Educació pública si volem que aquesta sigui realment eficaç com antídot contra el contagi de les desigualtats socials generades per les crisis dels darrers quinze anys.