Capacitat per a decidir?

Els contextos socials, culturals, educatius, econòmics... ens condicionen tota la nostra vida. No és el mateix néixer en una gran ciutat que en un poble aïllat al mig del Pirineu. Un no és millor que l’altre, sinó diferent. Cada context té els seus avantatges i els seus inconvenients. Però sempre ens condicionarà la nostra existència.

A mesura que anem fent-nos adults, les decisions que anem prenent ens condicionaran el nostre futur, però també el futur de la nostra parella i dels nostres fills i filles, si els tenim. I prendre decisions vol dir assumir riscos. Ningú ens garanteix que la decisió que prenem ara ens sortirà bé o malament. Si tinguéssim aquesta garantia, la vida no tindria cap al·licient perquè sempre l’encertaríem.

En tot cas, el més important no és si prenem una decisió encertada o desafortunada (tots ens equivoquem milers de vegades al llarg de la vida i, també, l’encertem moltes vegades), sinó que considero que el més rellevant és poder prendre qualsevol decisió des d’una doble perspectiva: des de la llibertat i des de la capacitat crítica d’elecció, és a dir, podent escollir amb coneixement de causa entre diverses opcions, sabent els avantatges i desavantatges.

Quan podem escollir perdent la por als condicionants que ens envolten (el què diran, la família, les amistats, la feina, etc.), guanyem en llibertat. Quan podem escollir entre diverses opcions i amb un raonament darrere de cada una, també guanyem en llibertat i en capacitat crítica. Si només ens presenten una opció “sí o sí”, no podem escollir. Si aquesta opció l’hem de prendre sense saber els pros i contres, tampoc podem escollir.

Per això és tan crucial estar acompanyats i que les persones que estimem i que tenim al nostre entorn ens puguin ajudar a discernir, a valorar, a escollir. Evidentment, l’última decisió l’hauré de prendre jo, però em poden ajudar a veure amb claredat cap a on assumeixo els riscos.

I aquesta és una tasca molt rellevant que podem fer des de les entitats del tercer sector social. Podem acompanyar a les persones que no tenen un entorn fàcil perquè puguin prendre les seves pròpies decisions. Hem de creure en les persones i en les seves capacitats, i respectar molt les seves decisions encara que no siguin les què prendria jo o pensem que es puguin estar equivocant. El més important és la persona, i que pugui ser lliure (o el màxim lliure possible) quan decideix. La valoració de l’altre, la confiança en les seves capacitats, el respecte a la seva dignitat... són valors als quals no podem renunciar mai.

Comencem aquest any amb la confiança en què podem continuar canviant el món des de les nostres petites aportacions. Bon any a totes i a tots!