L’empadronament: un dret que s’està vulnerant

En el marc del moviment veïnal des de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) hem engegat un grup de treball sobre interculturalitat amb l’anhel de promoure que també les nostres organitzacions tinguin la diversitat cultural que tenen els nostres barris. Només d’aquesta manera, les nostres entitats podran continuar responent a les demandes i necessitats d’aquest veïnat viu, plural, i canviant, en diversitat de tota mena, també cultural, al llarg dels temps.

Durant les reunions d’aquest grup de treball, s’han compartit experiències al voltant de la convivència amb persones diversament culturals —que en la majoria dels municipis superen el 30%— i activistes veïnals i socials de l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Tarragona, Sabadell, Barcelona i Lleida, posant en comú també necessitats urgents que les nostres entitats veïnals han d’incorporar en el seu treball diari per a promoure una convivència veïnal activa i viva, assegurant la participació de tot el veïnat possible, però també, garantint la dignitat humana de tots els veïns i veïnes.

L’experiència en primera persona d’una de les companyes participants d’aquest grup de treball, exactament una veïna de Sabadell i membre molt activa de l’associació de veïns i veïnes de La Creu Alta —a més refugiada política de Colòmbia— que va explicar les seves vivències sobre les dificultats que havia tingut per empadronar-se per manca d’habitatge fix, van servir perquè el grup assumís com una de les prioritats promoure actuacions perquè les AV puguin assessorar el seu veïnat sobre el dret —i deure— d’empadronar-se.

Amb aquest objectiu des del grup de treball es coorganitza un curs sobre ‘El dret a empadronament com a eina de garantia per a tota la ciutadania’, el divendres 24 de febrer a una entitat veïnal, l’AV de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat, amb la col·laboració de la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, que ràpidament va voler recolzar la demanda de la CONFAVC.

Una formació que està oberta a tothom i que hem volgut albergar-la a una entitat veïnal d’un dels municipis —l’Hospitalet de Llobregat— que consta en el grup de ciutats —amb altres— que més bastons a les rodes posa per empadronar els seus veïns i veïnes.

El padró: la finestra a una vida més digna

L’empadronament és un dret —i una obligació— de tota persona que viu al territori de gran importància, ja que dona accés a drets reconeguts com l’educació o la salut, o tan necessaris per a viure com els serveis de crèdit de caixes i bancs. Al mateix temps que reconeix drets que la mateixa Constitució teòricament protegeix en el Títol Primer, serveix a les administracions locals per a planificar polítiques segons les necessitats que dibuixa el padró: per exemple, necessitats com equipaments socials com escoles bressol i serveis educatius, centres d’atenció primària, etc.

Per això, no només és un dret, sinó que esdevé una obligació pel veïnat reconegut a la Llei 7/1985 de Bases de Règim Local. Concretament en l’article 15 estableix: “tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al Padró del municipi en el qual resideix habitualment”.

Per tant, la manca del padró agreuja la situació de vulnerabilitat de nous veïns i veïnes que aterren en un barri o municipi particular, ja que els despulla de drets tan bàsics per la seva qualitat de vida diària, com la sanitat pública, l’educació pels seus fills i filles, a tenir un compte corrent, etc. I més profundament, afecta les persones estrangeres, algunes de les quals poden estar en situació d’irregularitat administrativa perquè la manca d’empadronament incideix negativament en la tramitació i renovació de permisos tant essencials com de residència o treball.

És per això que des del moviment veïnal no entenem que hi hagi administracions locals que posin tants bastons a les rodes partint que perjudiquen no només a la qualitat de vida dels seus conciutadans i conciutadanes —fet extremadament greu—, sinó a la seva planificació mateixa, ja que si no faciliten l’empadronament, per a planificar polítiques es basen en una informació no veraç de la població real; perquè, encara que aquesta població sigui “invisible” en les xifres oficials, sí que habita en el poble i ciutat i té necessitats reals, a més de veure’s abocades a situacions indignes i sense drets socials.

En conclusió: si sou activistes veïnals o socials us animem a realitzar aquest curs a càrrec de Pere Serrano, jurista, expert en padró i secretari de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, que ens farà una presentació general i tractarà casuístiques concretes que poden ser objecte de conflicte, com ara l’empadronament per persones sense domicili fix, l’infrahabitatge (barraques, caravanes, coves, etc.) o el relloguer.

Tots i totes volen esdevenir veïns i veïnes amb drets: que ningú ho oblidi.