Ciutadans del món


Des del 24 de febrer del 2022 en què es va iniciar la guerra entre Rússia i Ucraïna i segons fonts de l’ACNUR, s’han desplaçat 7,9 milions de persones fugint de la violència i els bombardejos. La majoria de països pròxims a les fronteres d’Ucraïna van rebre inicialment als primers refugiats, disposant campaments temporals i ajuda humanitària. I allò que semblava impensable, que el conflicte s’allargués més enllà d’uns mesos, va ser un anhel i una esperança utòpica. Perquè avui en dia encara parlem de la guerra d’Ucraïna i els seus efectes tant en la població desplaçada com sobre les persones que continuen patint els atacs perquè no disposen de mitjans per poder fugir i deixar-ho tot.

Seguint la directiva de la UE de 2001 sobre Protecció Temporal, tots els països europeus havien d’acollir a les persones desplaçades d’Ucraïna. Mai s’havia aplicat aquesta directriu a les persones refugiades que entressin en territori europeu, fugint d’altres conflictes bèl·lics que hi continua havent al món. Es podria discutir sobre el dilema ètic que ha generat la discriminació positiva de l’activació de la directriu europea i moltes veus, a les que el Col·legi de Treball Social de Catalunya es va unir, van recordar que en crisis humanitàries semblants o fins i tot més cruentes no s’ha actuat de la mateixa manera ni s’ha protegit a les persones vulnerables desplaçades independentment de la seva nacionalitat.

A Catalunya durant tot l’any 2022 segons dades acumulades pel Ministeri d’inclusió, seguretat social i migracions, hi va haver un total de 36.641 resolucions de Protecció Temporal. Aquest tràmit administratiu ha permès a les persones d’Ucraïna que van venir al nostre país establir-se i romandre segurs al nostre territori gaudint de permís de residència i de treball immediat. Però el que inicialment es va treballar des de l’òptica de la crisi humanitària, moment en el qual entitats, administració pública i voluntàries van treballar plegats per atendre l’emergència, ha conduït a augmentar la tensió pels recursos socials i econòmics disponibles. Uns serveis socials al límit, després d’anar encadenant crisi darrera crisi, amb retalls pressupostaris, ratis infradotades de professionals del treball social per atendre la població desafavorida i polítiques socials desactualitzades, generen malestar a la població, percepció de manca de planificació i fomenten els discursos discriminatoris i xenòfobs de la societat d’acollida.

Davant d’aquesta situació, voldria centrar la mirada en la intervenció social de les treballadores socials respecte a la feina feta des dels serveis socials bàsics, des dels serveis especialitzats i des de les entitats del tercer sector que han atès a les persones refugiades d’Ucraïna. Han treballat amb gran eficiència i eficàcia, sota una gran pressió constant i coordinant-se amb tota la resta d’àmbits implicats (sanitari, escolar, judicial, laboral, etc.) que una persona refugiada requereix en el moment d’arribar a un nou país d’acollida.

L’acompanyament que les persones refugiades a Catalunya necessiten implica poder generar una relació de confiança amb la professional, dificultada sovint per la barrera idiomàtica. Cal reconèixer doncs la creativitat i la recerca de recursos que les treballadores socials sempre porten de sèrie per aconseguir allò que es proposen. Amb les demandes de la població nouvinguda d’Ucraïna han après a comprendre els moviments bancaris, el sistema judicial, formatiu i laboral d’Ucraïna per poder atendre peticions de divorci, custòdies internacionals de menors o pensions alimentàries dels pares vers els seus fills, certificats de defuncions dels homes que estaven al front de guerra, prestacions per jubilació, títols acadèmics o vides laborals. És a dir, totes les gestions que habitualment ja realitzen en el seu dia a dia però amb l’estrès de la guerra. Amb les ferides psicològiques i emocionals de les persones a atendre i amb la dificultat del xoc cultural i la barrera idiomàtica.

Les treballadores socials han atès necessitats bàsiques com l’allotjament, la manutenció, la higiene, l’orientació en els tràmits administratius. Han acompanyat. Han exercit la mediació. Han traduït amb els mòbils si era necessari. Han fet costat als menors desemparats. Han tingut cura de les situacions de les dones en risc de ser víctimes del tràfic de persones o l’explotació sexual per part de les màfies o xarxes que s’hi dediquen.

Sort que les treballadores socials trobem solucions on no n’hi ha per intentar apaivagar les dificultats, escoltem i respectem els silencis, detectem riscos i capacitats. Sort que hi som i a primera línia, com sempre, atenent la diversitat. Sort que estem avesades a treballar en precari, cercant recursos i treballant en xarxa. I tant de bo les adjudicacions pressupostàries de les polítiques socials i les ràtios de personal s’adeqüessin a la població potencial a atendre, perquè així podríem dir a totes les persones que arribin al nostre territori que treballarem per la seva integració. I que procurarem sensibilitzar a la societat en la solidaritat i en la igualtat, recordant una vegada més que tots som ciutadans del món.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article