La capacitat d’escolta en el rol del professional de la intervenció social, una mirada cap endins

Quan era estudiant d’Educació Social, recordo que una de les meves motivacions principals d’aquella època era la de poder implicar-me en la transformació social a través de la professió. I en part així ha estat. La intervenció social des del punt de vista professional atén tot allò que no encaixa dins d’unes estructures socials, posant en evidència que hi ha un nombre de persones i col·lectius que queden exclosos i en situació de vulnerabilitat. Hi ha, doncs, una part de l’educació social que neix per transformar, empoderar i millorar la qualitat de vida d’aquestes persones que es troben en aquestes situacions.

Amb el temps, he entès que no podem transformar aquestes estructures externes si no revisem també les internes. Cal, doncs, no només una mirada cap a fora, sinó també cap a dins, allò al que Dewey (2003) i Goodman (1968) feien referència quan parlaven de les condicions necessàries perquè l’ésser humà es pugui desenvolupar plenament en les seves potencialitats.

I com lliguem aquestes dues mirades si ens referim a la relació professional entre l’educador social i la persona a la qual atén en la seva intervenció? Els i les professionals de l’educació social basem part de la nostra feina en establir relacions amb persones, famílies, grups, col·lectius, comunitats, etc. Per tant, és interessant posar el focus, més enllà de les competències professionals, en tot el que succeeix en l’àmbit relacional quan s’està al costat de l’altre per acompanyar-lo en el seu procés personal.

Quines emocions se m’estan activant en escoltar la història d’aquesta persona que ha vingut avui al servei? Què em passa quan penso en l’infant que he hagut de contenir al centre? M’emporto la feina a casa i a vegades em desperto a la nit donant-li voltes a alguna situació viscuda? Em frustro sovint perquè no tinc els recursos necessaris per ajudar a les persones amb què treballo?

En aquest, sentit m’agrada recalcar la importància de la supervisió i dels espais de cura per a professionals, ja que són una oportunitat per revisar la història personal de cadascú que moltes vegades es pot veure reflectida inconscientment amb les persones que atenem als nostres serveis. També és una bona manera de contactar amb el món emocional i “posar a lloc” cadascuna de les emocions viscudes.

La capacitat d’escolta i la capacitat d’empatia en el dia a dia professional. Escoltar implica un exercici conscient d’obertura vers l’altre. L’escolta activa significa poder atendre el que la persona comunica no només amb les seves paraules sinó també a través de com ho diu, tenint en compte els sentiments i les idees que subjauen. L’empatia està relacionada amb l’escolta efectiva, és la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, identificar-se i poder entendre els seus sentiments. A tot això jo afegiria la capacitat d’escolta interna per tal de poder atendre les mateixes necessitats en la relació d’ajuda. Això és el fet de poder escoltar-se a si mateix, posant atenció i consciència a què és el que està passant internament quan ocupem el rol professional.

Algunes tècniques gestàltiques per augmentar l’escolta interna. I aquí venen algunes idees per poder posar en pràctica aquesta mirada cap a dins, fent esment a les aportacions del corrent psicològic humanista de la Teràpia Gestalt.

En primer lloc, podem fer referència a una triple atenció que ens ajudarà a ampliar aquesta escolta interna. Això és tenir en compte la part corporal, l’emocional i la mental de la persona. Ho podem fer de manera fragmentada per agafar pràctica i poder adonar-nos, en primer lloc, que li passa al nostre cos (dolors, tensions, moviments, canvis de temperatures, etc.) quan estic al costat de la persona a la qual atenc. De la mateixa manera podem “escoltar la nostra ment” i identificar quines idees, creences, pensaments, interpretacions apareixen quan estic en contacte amb la situació laboral. I finalment, posar nom a les emocions que viuen en mi, que poden ser moltes, poques, variades o contradictòries fins i tot, però que s’activen quan entro en una determinada relació.

Tota aquesta mirada ens donarà una consciència més gran i una informació de nosaltres mateixos que d’alguna manera es posa en joc en les nostres relacions laborals, corroborant que és necessari cuidar-nos personalment en el nostre dia a dia professional.