Justícia solidària

Al regne d'Espanya es dedicaran 50 mil milions d'euros en despesa militar, igual que la suma de gairebé tots els ministeris amb vocació social: 230 vegades la partida per atendre l'ingrés mínim vital; més de 2,17 vegades el destinat a les prestacions per desocupació; 10,5 vegades més que les pensions no contributives; més de 50 vegades l'atenció a immigrants; més de 14 vegades allò que es destina a les polítiques d'habitatge. La joventut a Espanya s'independitza de mitjana als 30 anys, en gran part per la dificultat que troben per accedir a l'habitatge; les xifres de desnonaments i les seves repercussions són un escàndol.

Gran part de la humanitat no és tractada amb respecte, rebem cada dia un bon grapat d'antònims que no deixen en pau la dignitat. Ara que la llei dels secrets oficials fa molt que va ser abolida, sabem (inquiets, alarmats, desolats) que els que destrueixen il·lusions no tenen la menor intenció de regenerar-les, que no hi ha cap lloc on no es menteix, que els nostres ens han decebut, que hi ha qui s'aprofita dels conflictes dels altres. De la teoria de rols, de Pichón-Rivière, sabem que la nostra conducta està supeditada a la posició social que ocupem a la feina, a la família, a l'oci, i que complim gairebé sempre amb allò que ens manen.

Caldrà donar un cop de mà a la vida, caldrà produir molta més claredat en aquesta fàbrica d'emocions. Caldrà insistir que els poders pateixen una por exagerada a la bellesa. Que la Justícia és cega però no hauria de tancar els ulls a la realitat, que cal atendre la ciutadania per fer possible l'extensió de la democràcia. No és justa una Justícia que expulsa famílies de casa seva (d'altra banda, cal saber que qui fa les lleis no són els jutges sinó els que governen), el mateix passa amb la salut: no és cosa de sanitaris sinó de les polítiques sanitàries.

Vam anar a unes jornades propiciades per la Generalitat per parlar de problemes sobre l'habitatge. Ningú va parlar de solidaritat, però allà hi havia gent que va plantant diàlegs entre el soroll del present, activistes de la contradicció, mediadores buscant cels blaus per dibuixar racons bonics.

Aquests dies IKEA promociona un concurs destinat a persones d'entre 18 i 30 anys que premiarà amb 12.000 euros les millors propostes per fer més fàcil l'accés a l'habitatge. Me'n recordo de la Negra mentre sona Sólo le pido a Dios. Serà que no existeix?