La realitat de la pobresa energètica oculta


Onada de fred a Catalunya i a moltes llars hi ha el patiment de com mantenir la casa a una temperatura confortablesense deixar-se el sou. L’onada coincideix amb l’enviament que Endesa està fent de les cartes que informen les famílies que les factures impagades del 2021 estan condonades gràcies al conveni que regula la pobresa energètica, signat entre el Govern i l’empresa subministradora. És una bona notícia, sens dubte, tot i que arribi tard i després de massa mesos d’angoixa i incertesa de milers de famílies que veien que la resolució del deute no arribava. Tard perquè aquesta mesura, junt amb altres recollides també en el conveni, s’haurien d’estar aplicant d’acord amb els compromisos adquirits en la firma del conveni. Així doncs, dos anys després encara hi ha punts fonamentals de l’acord que continuen sense desplegar-se.

La urgència de posar en marxa tots els mecanismes disponibles és patent perquè la pobresa energètica no para de créixer. Es calcula que gairebé el 16% de la població catalana no pot mantenir casa seva a una temperatura adequada, segons la darrera Enquesta de Condicions de Vida d’IDESCAT 2021, un percentatge que s’ha duplicat respecte de l’anterior i que pràcticament triplica el de fa quatre anys. L’últim informe de l’Eurostat, que s’acaba de publicar, corrobora aquesta tendència i apunta que l’Estat espanyol duplica la mitjana europea de persones que passen fred. A Espanya, aquesta taxa és del 14,2% en contraposició de la Unió Europea, que és del 6,9%. A més, fa pocs dies, Save the Children ha alertat que 240.000 infants a Catalunya pateixen pobresa energètica perquè a casa seva no hi ha calefacció o no poden pagar les factures de l’electricitat i el gas. Les xifres mostren amb claredat la realitat de la pobresa energètica oculta, la que han de viure moltes famílies que no engeguen la calefacció, o que la posen el mínim del mínim, i que redueixen l’ús dels aparells electrodomèstics per la por de gastar de més i no poder fer front als pagaments o per poder estalviar uns diners i destinar-los a la cobertura d’altres necessitats bàsiques.

En aquest context és indispensable que, durant aquest 2023, el Govern acceleri el compliment dels compromisos pendents. Cal posar en marxa el fons d’atenció solidària, el mecanisme que ha de servir per cobrir els futurs impagaments de les famílies en situació de vulnerabilitat energètica i que ha de ser finançat, com a mínim, en un 50% per les empreses energètiques i, com a màxim, en un 50% per la Generalitat de Catalunya. També és primordial ampliar el conveni amb la resta de companyies subministradores per aconseguir l’objectiu d’arribar al 85% de les llars catalanes. Endesa és l’empresa amb més nombre d’abonats a Catalunya, però, per estendre les mesures de protecció energètica que ofereix el conveni cal que aquest sigui subscrit per la resta d’empreses, Naturgy i Iberdrola. I també cal generalitzar la instal·lació dels comptadors socials, comptadors provisionals que s’instal·len a les llars en situació d’ocupació en precari i que pretenen desincentivar les connexions irregulars i minimitzar els riscos que això implica.

En paral·lel al compliment del conveni, les administracions públiques han de reforçar, de manera prioritària, les polítiques socials destinades a erradicar la pobresa. La pobresa energètica és pobresa. És una expressió més de la màxima precarietat i vulnerabilitat, que està estretament lligada amb les greus dificultats per accedir a un habitatge digne i la no garantia d’uns ingressos mínims per a la cobertura de les necessitats més bàsiques. Aquí és on encara cal posar més esforços. Encendre la calefacció o l’escalfador; utilitzar la rentadora, el forn o la vitroceràmica i posar el ventilador s’ha convertit en un luxe a l’abast de cada cop menys famílies, malgrat que és una necessitat vital indiscutiblement entroncada amb el dret de viure amb la dignitat que tot ésser humà mereix. Com la Sindicatura de Greuges de Barcelona assegura en el seu darrer informe El dret humà a l’energia: impacte de l’increment de les tarifes de la llum a Barcelona, cal “abordar els assumptes relacionats amb l’energia des d’un enfocament basat en els drets humans”. Les persones no són consumidores i clientes d’unes empreses subministradores, són titulars d’un dret que s’ha de fer prevaldre.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article