Cita prèvia a la ciutat de Tarragona: missió impossible


Amb aquest article d’opinió volem mostrar les dificultats que hi ha a la ciutat de Tarragona per demanar cita prèvia en els organismes públics. Per tant, no és una crítica en contra dels funcionaris, que com servidors públics porten a terme una feina absolutament necessària amb els mitjans que tenen, sinó que es dirigeix cap a les administracions en general que no estan dotant del personal ni les eines informàtiques necessàries perquè puguin desenvolupar les seves funcions i tasques.

Qui visqui a Tarragon sap que demanar cita prèvia per fer gestions amb l’administració estatal i autonòmica serà difícil. Posem per exemple tràmits imprescindibles i necessaris a l’Institut Nacional de la Seguretat social (INSS) com sol·licitar la pensió de viudetat, jubilació, o la prestació de l’ingrés mínim vital (IMV); al SEPE per sol·licitar la Renda Activa d’Inserció (RAI); o a les oficines de la Policia Nacional per renovar el NIE o DNI.

Dues dificultats: la primera és l’exclusió digital que pateixen moltes persones, ja que no tenen accés a les noves tecnologies per no tenir capacitat econòmica o no disposar dels coneixements necessaris; i, la segona, la manca de cites disponibles.

Amb una mica de sort i després de molts intents i dedicar hores al telèfon o d’estar connectats digitalment, s’aconsegueix la cita. D’altres persones han optat per utilitzar els serveis d’un locutori, on previ pagament d’una quantitat de diners per les gestions puguin obtenir la cita desitjada. Les mateixes persones a qui atenem a serveis socials ens expliquen que per tenir una cita per sol·licitar l’asil han arribat a pagar 190 euros per les gestions en aquest tipus d’establiments.

Respecte a l’administració autonòmica, tant a les oficines del Servei Ocupació de Catalunya (SOC), com el Departament de Drets socials, o l’Agència Catalana de l’Habitatge, les dificultats d’accés no només provenen per la dificultat d’aconseguir una cita, o que agafin el telèfon, sinó, per exemple, pel simple fet que per accedir a l’oficina del SOC el primer que et trobes és el personal de seguretat que, si no estàs en un llistat de persones amb cita prèvia, no et deixaran accedir, i si tens cita prèvia et faran esperar al carrer. Des de quan un servei públic s’ha tornat tan inaccessible per al ciutadà?

Recordem que a la Constitució Espanyola especifica a l’art. 103: La Administración Pública sirve con objetividad los intereses generales y actúa de acuerdo con los principios de eficacia, jerarquía, descentralización, desconcentración y coordinación, con sometimiento pleno a la ley y al Derecho”.

La Llei 39/2015, de l’1 d’octubre, a l’article 13, exposa els drets de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques, i el punt b especifica que els titulars amb capacitat d’obrar tenen dret a “ser assistits en l’ús de mitjans electrònics en les seves relacions amb les administracions públiques”.

Així mateix, l’article 14 de l’esmentada llei anomena qui està en l’obligació de relacionar-se electrònicament amb l’administració: “Les persones físiques poden escollir en tot moment si es comuniquen amb les administracions públiques per exercir els seus drets i obligacions a través de mitjans electrònics o no (…)”. L’administració pública ha de garantir l’atenció presencial.

La Llei 40 /2015, en l’article 3, anomena els principis pels quals l’administració pública haurà de respectar en les seves relacions i actuacions, entre d’altres: servei efectiu als ciutadans; simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans; participació, objectivitat i transparència de l’actuació administrativa i racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les activitats materials de gestió.

Alhora, podríem destacar sentències com la del Tribunal Suprem del 23/03/21, per exemple, quan afirma que “el interés general o público pertenece y beneficia a los ciudadanos, no a la Administración como organización servicial que lo gestiona y lo debe gestionar”.

Així, recentment, la síndica de greuges, en la resolució de l’expedient AO-00164/2022, amb data del 19 d’octubre de 2022, relativa a la cita prèvia com a requisit per ser atès a les administracions catalanes, recomana, entre d’altres, “que la cita prèvia és una bona solució com a via preferent d’atenció al ciutadà, però no potser un requisit absolut”. Les persones han de poder tenir fàcil accés a les oficines de l’administració pública dins el seu horari d’atenció al públic, però en cap cas ha de ser una limitació en els drets de la ciutadania, sobretot en els casos de persones vulnerables.

Cal exigir, per tant, a totes les administracions públiques, que facilitin el dret d’accés a les seves oficines d’atenció i registre sense limitacions ni subjeccions a l’obtenció de cita prèvia i, a aquests efectes, que donin les ordres oportunes al personal d’accés perquè no generin impediments absurds, tot recordant que l’administració pública està al servei dels ciutadans.

Les administracions estan vulnerant els drets de les persones a ser ateses per fer llurs tràmits, qui treballa també amb persones, des dels serveis socials, ha de manifestar aquest greuge que com sempre afecta les persones que es troben en més risc d’exclusió social per tal d’accedir a les seves sol·licituds, demandes o prestacions.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article