I la ciutadania tenia raó, perquè tenia drets!


A la taula d'una sindicatura de greuges arriben coses de molt diversa índole, tant per la seva gravetat com per la seva pertinència. És a dir, arriben coses molt importants i coses menys importants, i coses que corresponen al síndic de ple i coses en què no hi podem fer quasi res (perquè no són de l'àmbit de l'administració).

Sí, evidentment tot és important per qui ho presenta, però tots entenem que no és el mateix queixar-se per una multa de tràfic injusta que evitar un desnonament injust d'una família amb canalla. A això ens referim amb la importància.

I aquesta és una de les tasques de les sindicatures, veure com responem pensant en la ciutadania i els seus drets. Com ho fem sent pedagògics, com considerem que hi ha greuge o com no considerem greuge algunes vegades. I mirant la globalitat de la ciutadania, que els drets són de tothom, no només del que es queixa.

No fa massa, vàrem rebre una queixa d'una ciutadana que reflecteix la complexitat i la dificultat d'alguns casos. La ciutadana es queixava en referència als problemes que té en el seu carrer i que, afirma, ha fet públic als diferents consells de barri on ella participa, tot i que mai s'ha comunicat amb l'administració per escrit. Primera cosa important, registreu sempre les vostres queixes, sigui presencialment o virtual, perquè en quedi constància.

La ciutadana es queixava de manca de neteja i manteniment del seu carrer, que els cotxes circulen molt de pressa i que aparquen davant de la seva porta d'entrada dificultant l'entrada i sortida. El seu carrer és un carrer de terra no enquitranat. I per tancar la queixa, es lamentava que l'ajuntament l'havia multat perquè per solucionar-ho havia posat uns testos marcant una vorera i això és ocupació de la via pública sense llicència.

En aquesta queixa hi ha dos fets objectius que s'encavalquen. El primer és la inactivitat de l'administració davant les reclamacions dels veïns fetes pel consell de barri. I, per tant, hi ha greuge. La segona, l'incompliment de l'ordenança de convivència per part de la interessada.

Una part important de la feina és explicar bé a la ciutadania quins són els seus drets, però també quines són les seves obligacions. L'altre és demanar —i a vegades exigir— a l'ajuntament que sigui diligent, que escolti a la ciutadania i que compleixi les seves obligacions i respecti els drets de la ciutadania.

I com que hi havia greuge i alguns drets de la ciutadana no estaven respectats, la sindicatura de greuges obre un expedient de queixa, demana explicacions i després fa una recomanació. En aquest cas, l'ajuntament tenia una sèrie de limitacions perquè pel tipus de carrer legalment no es pot enquitranar ni fer voreres i això dificulta la solució. No ens allargarem amb els processos administratius ni les reunions que varen caldre per tractar el tema, però us fem un espòiler: aquest problema, com el 80% de queixes que les sindicatures tramiten, es va resoldre favorablement.

S'han instal·lat senyals de limitació de velocitat, de prohibit aparcar, en festius s'instal·la un aforador i es podrien posar unes pilones per evitar els estacionaments davant de les portes. Tot això l'ajuntament ja ho hauria d'haver fet, però fins que no hi ha hagut queixa i ha intervingut la sindicatura, no s'ha començat a arreglar.

En la majoria de casos cal una tasca important de diàleg, de pedagogia amb tothom, tècnics i polítics, i de pressió per exigir els drets de la ciutadania. En aquest cas era el dret a la mobilitat i seguretat.

És una sort i un privilegi poder comptar amb figures com la de la sindicatura de greuges o una defensoria municipal (o local com ens agrada dir a nosaltres).

Pels ajuntaments, les sindicatures són una xarxa de seguretat de l'acció municipal, perquè molts cops, sense una figura independent com la de les sindicatures, els fets s'escaparien del coneixement de les autoritats municipals.

Per la ciutadania, a qui massa sovint veiem i escoltem desesperats, les sindicatures són una eina imprescindible. La ciutadania no se sent ben atesa per l'administració, no se sent escoltada o no sent que ningú els explica amb claredat què poden i què no poden fer. I amb la sindicatura passa tot el contrari, i els ajudem a defensar els seus drets.

Certament, quan cada dia abaixem la persiana en una sindicatura, ens emportem patiment de persones amb problemes que encara no hem pogut resoldre. I alguns són molt greus. Però també ens emportem la satisfacció de les cares d'agraïment que fan les persones quan les escolten (encara que els hi expliqui que no hi ha greuge) o la d'alegria quan veuen resolt el seu problema.

Si teniu un problema amb l'administració, no us atenen o no us responen, no ho dubteu! Aneu a la sindicatura de greuges! I si ara no en teniu cap però al vostre municipi hi ha sindicatura de greuges, exigiu-la als partits, que venen eleccions i algun dia la podeu necessitar!

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article