Els gossos ens ensenyen a viure més lent

La lentitud és una virtut que en la societat actual costa de veure com a factor positiu i de donar-li el valor que realment té. Sovint en la cultura i ment occidental, lent és sinònim d'alguna cosa que arriba tard, mal fet o en males condicions, etc. Associem la lentitud com un aspecte negatiu, que ens roba el temps que hem de dedicar a altres coses, que ens fa arribar tard als llocs, que ens pot arribar a fer quedar malament davant dels altres, etc. Però si ens ho parem a pensar una mica, pot ser tot el contrari.

Actualment, els humans vivim la vida d'una manera extremadament accelerada, amb presses per tot, perquè hem de fer un munt de coses i el temps se'ns tira a sobre i no arribem a tot. Hem construït un estil de vida basat en el capitalisme i el creixement constant i hem inclòs tot allò que ens envolta en aquest paradigma mental, com si es tractés d'una força centrípeta, que porta tot allò que l'envolta cap al centre, portant cadascú dels elements que formen la nostra societat a viure amb una velocitat sovint desproporcionada i sense gaire sentit, que impedeix poder posar el focus en les coses realment importants de la vida.

La velocitat va molt associada a aquesta mentalitat de creixement per creixement, per produir i consumir més, per tenir més que l'altre, per ser més que l'altre, per sentir-se inclòs dintre del grup, etc. i que tan en contra va en la salut mental de moltes persones, contribuint a crear estats d'angoixa, d'ansietat, d'addiccions a pantalles o d'altres tipus, etc.

Però quan parlem de gossos i analitzem aquests dos conceptes, podem veure que la velocitat fa molt més difícil que el gos pugui ser conscient del que li passa, de poder pensar sobre allò que li ha passat durant el passeig, per exemple, o de quina manera pot actuar en una situació determinada, i poder reflexionar sobre allò que li ha passat i així trobar maneres de fer diferents quan es torni a trobar en situacions semblants.

En canvi, la lentitud poder ens fa arribar més tard als objectius, però justament perquè és més lent, afavoreix que en el cas dels gossos i també dels humans, puguem adaptar-nos a les diferents dificultats que sorgeixen pel camí i el que és més important, poder comprendre-les, assimilar-les i integrar-les millor, justament perquè hem donat el temps necessari perquè el cervell les pugui pensar, reflexionar i pair com cal.

La velocitat no ha de ser negativa en si, de fet no ho és, al mateix que la lentitud no és bona en si, com tot a la vida depèn de com ho gestionem, depèn del moment i de com ho sapiguem integrar i aplicar-ho.

Però sí que és cert, que són dos conceptes que hem de tenir molt clars a l'hora de viure i d'aprendre, i més les famílies que compartim la vida amb gossos; perquè un afavoreix la comprensió i l'assimilació de les experiències, una millor oportunitat per pensar i, per tant, per un millor desenvolupament cognitiu, espais per compartir amb la família, els iguals, etc. i l'altre et pot allunyar cada cop més de la gent que estimes i de tu mateix, portant-te a un estat mental precari que contribueix a una mala salut mental i un benestar mental i físic cada cop més deficitari.

Els gossos ens ensenyen a viure més lent i més bé.