Una pinzellada dels problemes de mobilitat per a les persones amb discapacitat

Existeixen problemes de mobilitat per a les persones amb discapacitat? Els transports públics i privats són de fàcil accés? Tothom es pot desplaçar de forma autònoma? La mobilitat passa pel fet de no trobar obstacles (barreres) per anar d'un lloc a un altre, permetent una major autonomia diària de les persones amb discapacitat i l'accés a la participació dins de la societat.

Com estableix la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides del 2006, s'ha de garantir que les persones amb discapacitat puguin gaudir dels seus drets en igualtat de condicions. Es concep la discapacitat com una qüestió social i no de l'individu, resultat de la interacció entre les persones i les barreres del seu entorn. Sobre el tema de la mobilitat, la Convenció hi fa esment de 2 articles: l'article 20 anomenat Mobilitat personal i l'article 9 anomenat Accessibilitat.

L'article 20, Mobilitat personal, estableix que s'han d'adoptar mesures per assegurar que les persones amb discapacitat gaudeixin de la seva mobilitat amb tanta independència com sigui possible, tant en la forma, en el moment, a un cost assequible; facilitant les formes d'assistència i ajudes tècniques i oferint formació als professionals. Per altra banda, l'article 9, Accessibilitat, pretén adoptar les mesures pertinents per assegurar l'accés de les persones amb discapacitat a l'entorn físic, el transport, la informació i les comunicacions. Els dos articles estan interrelacionats: un necessita de l'altre i a l'inrevés.

L'existència d'aquests drets reconeguts requereix el seu compliment i coneixença per part de les mateixes persones amb discapacitat i del seu entorn. D'aquesta necessitat sorgeix l'any 2020 el projecte Participa de l'Institut Guttmann, juntament amb organitzacions col·laboradores a nivell estatal, que pretén identificar les barreres i els facilitadors de la participació que experimenten les persones amb discapacitat. L'estudi disposa d'un fòrum sobre diversos temes de debat: ocupació, oci, habitatge, mobilitat, relacions interpersonals, accés a serveis, entre d'altres. Pel que fa als problemes per desplaçar-se, els participants comenten situacions i experiències que viuen en el seu dia a dia.

Un dels problemes més destacats és l'ús dels transports públics. La inseguretat i la incertesa d'agafar-los genera que la persona hagi d'estar pendent i patint en excés: al bus, en moments on tens por de caure, pel desnivell pronunciat de les rampes automàtiques d'accés o perquè moltes vegades no funcionen, què el botó per sol·licitar la parada no funcioni, que la màquina del bitllet només estigui a la part del davant (quan la persona entra pel centre) i a una alçada no sempre ideal... En el metro, els problemes també estan relacionats amb l'accessibilitat física, com l'espai entre el vagó i l'andana que suposa un perill (tant si vas en cadira de rodes manual o elèctrica, o amb crosses...), que el temps de tancament automàtic de les portes és insuficient, que els ascensors no funcionin correctament o l'espai reservat estigui ple. 

També existeixen barreres socials: actituds que generen, augmenten o potencien aquesta discriminació. Al fòrum s'hi han explicat algunes: que t'empenyin perquè hi ha molta gent al transport (sent un greu problema per a les persones amb discapacitat), que els seients estiguin ocupats i que ningú s'aixequi (tot veient que tens problemes per mantenir-te dret), problemes relacionats amb conductors d'autobusos: abans d'arribar a la porta has de cridar i que et facin cas, respostes inadequades, aparcar molt lluny de la vorera, tancar de pressa les portes, etc.

Aquestes barreres generen que moltes persones amb discapacitat no puguin fer ús real dels transports públics, que els hi faci por o es converteixi en una aventura no desitjada. Un dret perfectament establert i totalment rutinari per a la resta de persones que a elles se'ls hi nega, obligant-les a utilitzar un transport privat. Encara que, com s'indica en aquests fòrums, disposar d'un vehicle propi no és fàcil, ja que la seva compra i les adaptacions necessàries poden ser molt cares. A més, existeix una falta d'informació sobre aquestes adaptacions i la impossibilitat de provar-les per valorar la millor opció.

Apostar per les ciutats accessibles és necessari per garantir els drets de les persones amb discapacitat pel que fa a la mobilitat, superant les barreres presents en els espais i entorns (físics) com en les actituds de les persones (socials). No hem d'oblidar que qualsevol adaptació i accessibilitat no només beneficia a les persones amb discapacitat, sinó a tot el conjunt de la societat, que és molt diversa.