L’acció comunitària inclusiva


La intervenció des de la perspectiva de la pedagogia social comunitària, si aquesta vol ser efectiva, s’ha de basar en l’acció comunitària inclusiva. Aquesta acció comunitària inclusiva ha de buscar tant la millora personal com la millora de la col·lectivitat. Per tant, els models d’acollida i convivència no haurien de ser només accions únicament tècniques, sinó també polítiques públiques per aconseguir que tothom participi en igualtat de condicions.

La metodologia clau que es fa servir en les actuacions comunitàries inclusives, i que caracteritza el conjunt d’intervencions que es fan des dels programes d’acollida, són les pròpies del treball comunitari. En concret se segueixen aquests principis metodològics: el model relacional-vincular; la perspectiva interseccional; el treball comunitari; la gestió alternativa de conflictes; la pedagogia intercultural; la investigació-acció-participació; i l’acompanyament a persones, famílies i processos socials.

En general, les actuacions han d’oferir respostes globals als processos de millora de l’acollida, la convivència, la cohesió i integració social, així com la formació a la ciutadania, el desenvolupament dels valors del civisme, la corresponsabilitat i la solidaritat des d’un plantejament transversal.

En concordança amb les directrius d’actuació dels plans d’inclusió social, la Generalitat demana que l’accent es posi en tot aquell conjunt d’actuacions que permetin preveure i combatre la pobresa des d’una òptica realista, desenvolupant polítiques públiques que contemplin la família, la infància i la inclusió social.

L’eina essencial i bàsica per assolir aquesta transformació és la participació del màxim d’actors possibles del territori amb la finalitat d’afavorir el sentiment de pertinença a una comunitat i possibilitar l’articulació i la coordinació de les actuacions que s’hi facin. Aquesta articulació només serà eficaç si les accions es generen mitjançant les entitats, els seus agents i la ciutadania del territori.

La clau de la metodologia de treball comunitari, al referir-se al treball per la inclusió social, no pot anar deslligat de les dinàmiques d’apoderament individual i col·lectiu, condició indispensable per assolir l’objectiu de la inclusió. Aquest apoderament, a la vegada, s’haurà de donar en el marc de les relacions socials i comunitàries que difícilment es produirà si va deslligat de l’entorn social. Amb tot això, cal dir que els esforços s’han d’adreçar a l’apoderament dels col·lectius més vulnerables (dones sense xarxa social, persones joves no acompanyades...) per tal d’afavorir la construcció d’una ciutadania inclusiva, diversa, cohesionada i sense coexistència hostil.

Partint d’aquesta metodologia de treball, els eixos rectors de les intervencions comunitàries inclusives haurien de ser els següents: acollida integral a través del vincle; sensibilització envers el fet migratori i els valors antiracistes; participació ciutadana, cohesió social i convivència intercultural; acompanyament a col·lectius vulnerables per raó d’origen, situació legal o fenotip; i capital social i cultural de les persones.

I, al cap d’avall, la finalitat de la nostra intervenció hauria de ser doble. Per un costat, el de treballar per la cohesió social dels municipis o dels barris on intervenim i, per l’altre, l’atenció integral de la ciutadania des d’una perspectiva intercultural i antiracista.

(Aquest article ha estat escrit per Mónica Cívico Zamitto, Coordinadora Àrea Ciutadania i Participació de la Fundació SERGI)

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Jordi Lleida
1.

Perquè no canviar la paraula "inclusiva" per (per exemple) plural ? per tal de no "excloure, ni determinar que incloure" en el concepte d'inclussió.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article