920 hores sota terra, la realitat dels nens i nenes a Ucraïna


Amagar-se en un búnquer per evitar els perills de l'exterior s'ha convertit en una rutina pels més de set milions de nens i nenes que viuen a Ucraïna. Fa un any, el conflicte que es va intensificar fins a convertir-se en una guerra va canviar dràsticament la vida de milions de persones. Famílies que es van veure obligades a fugir de casa, infants que van ser testimonis de bombardejos, de la destrucció de les seves cases i escoles, de la mort dels seus éssers estimats...

Un any després, els infants continuen sent testimonis de noves onades de violència i han normalitzat el soroll de les sirenes que els avisen de l'amenaça dels atacs aeris. Durant aquest període, han sonat més de 16.200 vegades amb una duració mitjana d'una hora. Infants que poden arribar a passar fins a vuit hores sota terra sense poder sortir per culpa dels continus atacs amb míssils. Des de l'inici de la guerra, els nens i nenes s'han vist obligats a amagar-se en búnquers 920 hores, el que equival a 38,3 dies. Més d'un mes sota terra, on segueixen les seves classes, on fan els deures, on juguen a fugir de l'horror.

L'horror de veure aules buides fetes runes, sense riures, sense crits, sense infants... Les bombes i l'artilleria han danyat més de 3.000 centres educatius; 420 escoles han quedat completament destruïdes. Això sumat als continus tancaments de col·legis i instituts en zones amb combats actius fan que molts alumnes portin gairebé un any sense trepitjar una aula. Milions d'estudiants s'han vist obligats a aprendre des de casa a causa de l'amenaça sempre present de bombardejos i atacs amb míssils. El problema ara és que estudiar en línia tampoc és fàcil, ja que hi ha freqüents talls d'electricitat i internet.

Els qui poden assistir a classe i trobar-se amb els amics, es veuen obligats a canviar les seves aules per soterranis humits i freds quan sonen les sirenes. L'educació no només és important per al desenvolupament de les nenes i nens sinó que, en un context de guerra, ho és també per al seu benestar, ja que ofereix resguard i sensació d'estabilitat. A més, ajuda als infants a mitigar els efectes psicològics de la guerra i els protegeix. Els atacs diaris a les escoles a Ucraïna són intolerables perquè no només posen en perill la vida dels infants sinó també la seva oportunitat d'aprendre. Sense accés a l'educació, estem perdent tota una generació de nens i nenes.

Els infants no van començar aquesta guerra, però n'estan pagant el preu més alt. L'estrès del dia a dia amb els bombardejos com a banda sonora està deixant greus seqüeles en la salut mental de tota la població. Un de cada cinc persones que pateixen un conflicte corren un alt risc de patir algun tipus de trastorn mental i els símptomes s'agreugen si es prolonguen les hostilitats, segons l'Organització Mundial de la Salut. Nens i nenes que poden patir angoixa, depressió, aïllament social i ansietat. A més, el trauma de la guerra té conseqüències a llarg termini en la psique dels infants.

No hi ha cap aspecte de la vida dels nens i nenes ucraïnesos que no s'hagi vist afectat per la guerra. Per això és urgent que s'acabin els atacs contra els infants i les infraestructures de les quals depenen, especialment escoles, hospitals i llars. Però, per damunt de tot, els infants necessiten veure el final d'aquesta guerra i recuperar la seva infància, tornar a la normalitat i sortir d'aquest malson que ja fa massa que dura.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article