La lluita contra el feminicidi: una responsabilitat col·lectiva

Som en 2023 i és cert que al nostre país el paper de la dona en la societat ha canviat. Però que hagi canviat i millorat no vol dir que el sexisme ja no existeixi i que visquem en la igualtat de gènere real. El masclisme continua latent a la societat i, per això, el moviment feminista continua sent necessari.

La prova més extrema que tenim són les devastadores xifres de feminicidis. Sense anar més lluny, a Espanya, el mes de desembre de 2022 va esdevenir el mes més tràgic en violència masclista en dues dècades, quan el nombre total de feminicidis produïts en un sol mes va ser de 13 dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. El que es tradueix en un total de 1.182 dones assassinades per violència masclista des que es van començar a comptabilitzar l’any 2003.

Per entendre la causa d’aquest problema social, primer cal conèixer i entendre bé la definició de diferents conceptes que sovint generen controvèrsia entre la població, a causa de la desinformació i la confusió etimològica com en el cas del “feminisme”. Sovint s’emmarca com un antònim al de masclisme, i això és un greu error. El masclisme és una actitud de supremacia masculina, una forma de discriminació envers la dona pel simple fet de ser-ho. El feminisme no tracta de ser l’antònim del masclisme, ja que el seu objectiu no és la recerca i defensa de la superioritat de la dona, això en tot cas seria l’anomenat “hembrisme” que, tot i això, no podria ser comparable al masclisme, perquè l’anomenat “hembrisme” seria una actitud individual i no un problema social com si ho és el masclisme. El feminisme, per contra, és un moviment social que busca i defensa la igualtat de drets i oportunitats entre els sexes.

Per tant, mentre es mantingui la creença que el moviment feminista és una amenaça per al gènere opressor i que la desigualtat de gènere no existeix avui dia, continuarem vivint en un model patriarcal acceptat i assumit per gran part de la ciutadania que continuarà perpetuant les actituds masclistes. Aleshores, les diferents formes de violència envers les dones encara seran percebudes com a legítimes i naturals, un brou de cultiu perfecte per a les violències masclistes que en la seva màxima expressió acaben en feminicidis.

Aquest fet ens porta a parlar de dos altres conceptes que cal tenir en compte: la violència de gènere i la violència masclista. Segons la llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, la violència de gènere és aquella que “com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part dels qui siguin o hagin estat els seus cònjuges o dels qui estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, fins i tot sense convivència”, i “comprèn tot acte de violència física i psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat.”

A més, és una realitat que els tipus de violències que pateix una dona a la societat no només queden relegades a l’àmbit de la parella o exparella, sinó que van molt més enllà, tal com apunta l’última actualització de la llei citada.

El concepte de violència de gènere ha donat pas al concepte de violència masclista el qual engloba tots els tipus de violències psicològiques, físiques, sexuals, econòmiques, simbòliques i vicàries produint-se també intimidacions, amenaces o coaccions que es produeixin tant en l’àmbit públic com privat, amb independència de la relació que hi hagi entre l’agressor i la víctima. Per tant, la violència masclista és una forma de control i dominació per part de l’home sobre les dones i el feminicidi és una forma extrema i letal d’exercir aquest control.

Per definir què és un feminicidi, no trobem descripcions exactes. Se sol coincidir en el fet que és una forma de violència extrema i una manifestació de la discriminació i el menyspreu envers les dones. Es tracta d’un problema global que afecta totes les dones assassinades tant a mans de parelles o exparelles, familiars i altres coneguts de la víctima, com per part d’estranys o desconeguts.

Tenint en compte l’increment de feminicidis que hem mencionat a l’inici, i a la gravetat d’aquests, cal pensar com abordar-los i per prevenir-los. Cal un enfocament multidisciplinari que inclogui una combinació de mesures legals, socials i culturals. Algunes de les perspectives futures que podrien ajudar a pal·liar el feminicidi inclouen:

1. Reforma legal: és necessari enfortir i aplicar les lleis i normatives que protegeixen les dones contra la violència i garantir que els perpetradors siguin portats davant la justícia, per exemple, a través de la capacitació per a fiscals i jutges i la formació especialitzada i contínua en professionals de l’àmbit del dret.
2. Educació i conscienciació: l’educació és essencial per canviar les actituds i les creences culturals que perpetuen la desigualtat de gènere i la violència contra les dones.
3. Suport a les víctimes: és fonamental garantir que les dones que han patit violència tinguin accés a la justícia i a serveis de suport, com a assessorament i protecció, per ajudar-les a recuperar-se i refer les seves vides. També refugis i centres especialitzats de crisi per acollir-les.
4. Participació de la comunitat: la participació activa de la comunitat és fonamental per prevenir i abordar el feminicidi. És important involucrar tots els sectors de la societat, incloent-hi els líders religiosos, polítics i empresarials, per advocar per un canvi cultural.
5. Investigació i monitoratge: és rellevant fer més investigacions i monitorar de manera sistemàtica la incidència i els patrons del feminicidi per identificar les causes i els factors de risc i desenvolupar mesures efectives de prevenció.

És crucial destacar que, malgrat la regulació legal i els esforços per prevenir el feminicidi, encara hi ha desafiaments en la implementació efectiva d’aquestes mesures que dificulta que les víctimes denunciïn aquest tipus de delictes, ja que es veuen soles i desemparades, de manera que el seu nivell de risc és molt més alt com que no estan protegides.

A Espanya, estem fent un pas considerable en prevenir i abordar aquesta forma de violència masclista, però cal un esforç continu i coordinat a escala local, nacional i internacional per garantir l’efectivitat d’aquestes mesures i protegir els drets de les dones.

En aquest sentit, des d’IRES treballem intensament per donar resposta aquesta problemàtica amb el desenvolupament i la implementació de diferents programes d’atenció integral a les dones víctimes de violències masclistes i als seus fills i filles, així com amb programes dirigits al treball amb els agressors, amb l’esperança que dia a dia aquestes xifres devastadores vagin en descens i s’acabin.