Pandèmia i crisi, noms de dones vulnerabilitzades

Des de 2008 hem denunciat que aquella crisi tindria més conseqüències sobre les dones perquè la nostra condició de partida és més precària. En 2020, any de la pandèmia mundial, un virus que semblava que contagiava tothom per igual es va demostrar que sí que entenia de classes socials i de gènere.

Davant qualsevol crisi, les dones arriben sempre en desavantatge i són doblement vulnerabilitzades. La pandèmia i la crisi socioeconòmica posterior han incrementat l'atur en les dones que són les que ocupen les feines temporals i més precàries. És el cas de les dones treballadores de les cures en situació de precarietat, que majoritàriament són dones i dones migrades que treballen sense contracte.

Les dones som més propenses a patir —i aguantar— vulneracions de drets. Contínuament veiem com aquesta doble vulnerabilitat afecta a les dones en els moments més crítics de les crisis mundials: és el binomi de la desigualtat, dona i pobresa.

Davant això, el treball social, en la seva definició, promou el canvi i el desenvolupament social. El seu abast és per a tota la població i té com a àrea clau d'acció la promoció dels drets de les persones i les comunitats. I des de la perspectiva dels drets humans i de totes les desigualtats que hem anat fent visibles, el treball social té sentit de ser-hi. És necessari per a la defensa de drets de totes les dones. Perquè existeix una feminització de la pobresa. La majoria de persones dependents es troben ateses per dones. I continuen les violències masclistes manifestades en forma d'abusos físics, psicològics, sexuals i econòmics que generen opressió, amenaça i patiment emocional a les dones i els seus fills o filles.

I des d'aquesta realitat de situacions injustes, complexes i de causa estructural, insistim que el treball social, com a professió i com a disciplina, és imprescindible. Des dels diferents àmbits i sectors del treball social treballem per a i amb les dones, per dissenyar i implementar polítiques que tinguin com a eix transversal avançar cap a l'equitat entre homes i dones, per l'erradicació de les violències i pels drets de les dones.

De fet, durant la pandèmia van augmentar els casos de violència masclista a les llars: van perdre els factors de protecció social, la convivència estreta i sostinguda amb el maltractador va aguditzar l'espiral de violència que va quedar invisibilitzada per les dificultats per posar les denúncies, i va quedar relegat a l'àmbit privat. Aquest fet va agreujar la dependència econòmica i residencial de moltes dones respecte del seu agressor.

Tenim un paper significatiu en l'acompanyament a les dones que en algun moment o al llarg del seu cicle vital necessiten un acompanyament professional. Els i les professionals, a través de la detecció en els diferents àmbits d'intervenció, coneixem les necessitats i les demandes, els obstacles que les dones troben per fer efectius els seus drets. Cal continuar avançant des de la professió, amb el conjunt de la societat i especialment amb el paper actiu de les dones (de manera individual, entitats, moviments socials, etc.), en la protecció social (especialment en la vellesa), en la prevenció de les violències i en la reparació integral.

També cal pensar en les oportunitats de les dones joves, els drets d'accessibilitat universal de les dones amb diversitat funcional, en les necessitats de les dones amb dificultats d'inserció en el mercat de treball, en les dones grans que varen treballar des de la seva infància però sense dret actual a prestació. El dret de les dones a empoderar-se i ser protagonistes de la seva salut.

Tampoc podem oblidar la situació de les famílies monomarentals (dones amb fills). Les dones grans són altra font de discriminació de dones responsables de les cures de les persones. La persona cuidadora no professional de persones amb situació de dependència és una dona de 50 a 65 anys que en molts casos han deixat de treballar. Els problemes de salut mental per la crisi postpandèmica, que tan afecta als joves i adolescents, té també una especial incidència en l'empitjorament de la salut psíquica, física i emocional en les dones.

Totes aquestes desigualtats fan que les dones estiguin en una situació més vulnerable i amb un major poder pels homes, que es tradueix en violència i agressions. No podrem acabar amb la violència masclista si no hi ha un equilibri de poders entre homes i dones. Els homes i les dones no som iguals. Però sí que volem els mateixos drets i oportunitats.

Des de la nostra tasca professional això ho veiem diàriament, la pobresa femenina, la vulnerabilitat, agressions, etc. I és per tot això que ens sumem a les reivindicacions del Dia Internacional de les Dones, reconeixent el paper de les dones importants en la nostra història familiar i remarcant la lluita de les generacions que ens precedeixen. Ens sumem agraint el treball diari que fan els col·legiats i col·legiades en la defensa de drets de les dones i aconseguint visibilitat per aquelles dones que acompanyem i que recorden el nostre compromís professional amb la societat en la defensa d'una vida digna.