Replantejar la masculinitat hegemònica


Una vegada més les reivindicacions del 8M han posat de manifest la feina que queda per fer per a la igualtat de drets, deures i consideració social entre totes les persones, independentment del seu gènere. I un cop més hem constatat que es mantenen estereotips que perjudiquen la condició femenina en el seu desenvolupament, projecció i aspiracions vitals i que com a conseqüència es manté l’escletxa salarial entre homes i dones, que perjudica aquestes segones.

Un dels principals elements de discriminació és precisament una assignació de rols que situa les dones en una càrrega emocional i de responsabilitats que difícilment es comparteix a parts iguals amb els homes. Es tracta de les cures, aquelles feines que tenen a veure amb cuidar dels i les altres, especialment de qui més ho necessita. Són tasques que moltes vegades recauen en les dones, i en moltes ocasions com una responsabilitat sense remuneració i que afecten la seva projecció laboral.

En el mateix sentit, les feines de cures professionalitzades són treballs altament feminitzats, amb una consideració social i laboral que tendeix cap a la precarització i la falta de recursos. Un contrasentit si es té en compte que aquestes tasques esdevenen essencials i que sens dubte és un dels motors de la cohesió social i del sosteniment de la vida.

Si donem una ullada ràpida al nostre entorn, no ens serà difícil percebre que les cures són una responsabilitat que es cultiva sobretot en l’estereotip de la feminitat a través dels mandats de gènere. Es pot percebre en les joguines, en els anuncis de televisió i en definitiva en uns patrons que es van reproduint en el relat social. Un discurs que, fins i tot quan es vol igualar homes i dones, es fa des de la percepció que les dones s’han d’assimilar als homes, els quals són l’ideal al qual assemblar-se.

I els nois? No podrien també apropar-se a allò que tradicionalment han fet les noies? Aquesta és precisament una de les claus que menys s’aborden i on nosaltres voldríem posar el focus. Perquè potser el problema no està només en els estereotips femenins, sinó en els estereotips masculins. També en aquest terreny hem de començar a replantejar la masculinitat hegemònica i ser capaces i capaços d’interpel·lar la societat perquè els homes es facin càrrec de les cures, corresponsables de la criança i, en definitiva, puguin desenvolupar habilitats en un àmbit que continua sent majoritàriament femení. Un procés que hauria de comportar necessàriament prestigiar l’economia de les cures per tal que sigui tan atractiva per a tothom com qualsevol altra. Perquè tenir cura dels i les altres és un privilegi i una oportunitat.

Article escrit per la Comissió de Gènere de FEDAIA.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article