Treball en xarxa en l'àmbit penitenciari, una nova mirada

El nostre sistema penitenciari presenta un context molt complex i sensible que requereix, d'entrada, que la tasca de les entitats a nivell intrapenitenciari se centri en l'acompanyament, l'assessorament, el tractament i la orientació dels subjectes privats de llibertat. No podem oblidar que la inserció comença en el moment en què el subjecte entra a la presó. D'altra banda, és de vital importància que les entitats que conformem el Tercer Sector d'Acció Social de Catalunya i que treballem amb els col·lectius que provenen del medi de l'execució penal, oferim models d'intervenció diferents a aquells que es limiten als compliments íntegres de les condemnes en el marc intrapenitenciari. En el context d'aquests últims, els efectes que es desprenen són de sobra coneguts per tots i hi ha diversos autors que ho han documentat de manera rigorosa. Per tant, em centraré en assenyalar i evidenciar alguns dels efectes amb què ens trobem en els subjectes que estan complint condemna de manera alternativa al medi intrapenitenciari.

Cada vegada es té més present que un dels eixos per a la inserció social és el laboral. Així, és fonamental que les entitats socials ens erigim com a ponts entre el col·lectiu privat de llibertat i els recursos externs al medi penitenciari, facilitant-los l'accés a tota la xarxa existent d'entitats formatives, programes d'integració laboral i món de l'empresa en general. Aquesta tasca és de recorregut bidireccional: no es tracta només de formar, orientar i assessorar a la persona presa, sinó també de sensibilitzar la comunitat i generar sinèrgies que contribueixin a la consecució de canvis de posició veritables, absolutament oposats a l'estigmatització dels més vulnerables. Per tot això, cal que les entitats sumem esforços.

En el terreny socioeducatiu, s'ha de fer especial incidència en les dinàmiques de la vida quotidiana a la presó i normalitzar la rutina diària. Cal trencar ritmes, crear processos de participació i aconseguir la màxima implicació, fugint d'intervencions paternalistes i assistencialistes, per aconseguir que el subjecte sigui el protagonista de la seva història. L'objectiu és que participi activament en tot el seu procés d'inserció, exercint uns drets, però també complint uns deures. Novament, cal que les entitats treballem plegades per fer-ho possible.

La base de tota acció dirigida a la inserció o reinserció del subjecte és la seva xarxa social. Enfortir, ajudar a crear i aconseguir ampliar aquesta xarxa social del subjecte és clau per a la inserció. És en aquesta xarxa que pivoten els “factors d'èxit” de tot procés d'inserció, tant en els inicis, com en els moments de consolidació del procés. De nou, sumem esforços treballant en xarxa.
Els anteriors paràgrafs vénen a il·lustrar, a tall d'exemple, la importància de la feina que fem des de la Comissió d'Àmbit Penitenciari d'ECAS*: per una banda, en la interlocució amb els agents claus, i per l'altra, en la potenciació d'aquelles opcions diferents al compliment de la pena de manera íntegra dins de les presons com a eina eficaç per la rehabilitació i reinserció de penats. Seguirem sumant esforços i treballant plegats per aconseguir-ho...

* La Comissió d'Àmbit Penitenciari d'ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) és un conjunt d'entitats altament compromeses amb la millora de la qualitat de vida de les persones privades de llibertat. Es reuneix des de fa sis anys amb l'objectiu d'aconseguir que la intervenció que es porta a terme en l'àmbit penitenciari i el tipus d'atenció que rep el col·lectiu privat de llibertat responguin a les necessitats particulars de cada cas, i segueixin el vector de la inserció com a fita clau.