Internet, un factor clau pel benestar emocional i la salut mental dels joves


Fa uns dies, la Diputació de Barcelona, feia públics els resultats d’un estudi realitzat a 25.000 joves d’entre 15 i 16 anys de 87 municipis barcelonins. A banda de confirmar els efectes negatius de la pandèmia sobre el jovent en l’àmbit emocional i de la salut mental, es fa referència a l’augment de l’ús d’internet per part dels joves. D’aquests, un 40% considera que fa un ús abusiu. Aquesta dada ve acompanyada d’un avançament de les dades obtingudes al llarg d’aquest curs escolar, on es reflecteix que el 23% dels enquestats ha tingut algun cop idees suïcides (el 12% de manera habitual).

Com pot ser que la quantitat de joves que pateixen problemàtiques de salut mental, fins al punt de pensar en la mort, creixi en un entorn on tots estem interconnectats i tenim més eines per desenvolupar estratègies de suport?

El jovent actualment viu immers en una paradoxa continua en la qual tenen la capacitat (i estan) interconnectats en temps real amb el seu entorn (família, amics, feina, formació, comunitat...) a la vegada que tenen un dèficit d’estímuls positius i vàlids que els hi permetin establir objectius personals suficients per a mantenir nivells òptims de motivació. La manca de motivació per assolir allò que desitgem ens porta a un estat inert, porta d’entrada a la rutina i al “viure per viure”, el famós “dia de la marmota”. Contràriament a la lògica establerta, un jove que pateix una manca de motivació i no té objectius pels quals lluitar és un jove estressat. Els coneguts com a “ninis” sovint pateixen internament tensions, pressió i una manca d’autoestima que retroalimenta les seves pors i inseguretats, aspecte que intervé de manera directa i negativa en la seva salut mental.

Arribats a aquest punt sempre m’apareixen les mateixes idees al cap. En un món en el qual la tecnologia, internet i el 5G estan totalment integrats en el nostre dia a dia, podria ser que el jovent estès patint una manca d’habilitats, aptituds i coneixements per fer un ús correcte, positiu i profitós d’aquesta tecnologia? Cal educar i formar al jovent perquè sigui capaç de seleccionar, digerir i aprofitar tots els estímuls, coneixements i elements que ens ofereix la xarxa?

Som responsables els adults (pares, professors, docents, formadors...) de l’estat d’angoixa, ansietat i depressió fruit de l’estrès generat per la por a no arribar als nivells d’exigència “establerts” pels models actuals?

En comptes d’incentivar polítiques prohibicionistes amb els dispositius i les aplicacions mòbils a les escoles i instituts, no hauríem de formar al jovent per un ús profitós i positiu de les xarxes socials i altres possibilitats que ofereix internet?

Tenim al nostre abast moltes eines que poden afavorir el creixement personal del jovent. Aprofitem-les.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article