Un lloc segur

Viure en constant amenaça vital és insostenible. De fet, sentir prou seguretat interna és condició necessària per connectar profundament amb una altra persona, per veure les diferències que hi puguem tenir com una riquesa i no com una amenaça.

Sentir-se en un lloc segur vol dir que no estic a la defensiva, que puc raonar, que les emocions no em desborden i que d’alguna manera confio que me’n sortiré. A cada instant el cervell està indicant si percep seguretat suficient o no, perquè d’això depèn que s’activin certs circuits de supervivència. Estem fets per sobreviure gràcies a l’estrès agut, però quan es converteix en crònic genera molts problemes de salut.

Així doncs, una persona que tingui dificultats per pagar l’habitatge, que es trobi en situació de precarietat laboral o en perill d’exclusió social tindrà una vivència d’amenaça que dificultarà la seva regulació interna i recursos disponibles. És per això que la pobresa és un factor predictor de malaltia i disminució d’esperança de vida.

Tot i això, la percepció de seguretat té a veure amb dos factors: primer, què passa al meu voltant en un moment determinat i, segon, què penso que vol dir això que passa externament, d’acord amb tota la meva història i els aprenentatges que he realitzat.

Per tant, sentir-se en amenaça té un component important de percepció subjectiva i, en aquest terreny, la psicologia de l’àmbit clínic hi té molt a dir. Per exemple, l’estil d’aferrament durant la infància influeix en la confiança en trobar o no el suport necessari per afrontar les dificultats a la vida, de manera que canvia la probabilitat que les visqui com un perill vital. A més, aquest estil d’aferrament es va modelant amb les experiències que tenim al llarg de la vida en les nostres relacions, així que és un component que podem millorar amb el treball personal.

Fins i tot desenvolupem defenses per intentar preservar la seguretat percebuda o evitar les amenaces que, amb molt bona intenció, al final ens perjudiquen encara més. Apareixen defenses com la dificultat per afrontar els canvis, la dificultat per demanar ajuda, o l’ansietat com a intent de controlar el que pugui venir, per posar-ne algun exemple.

Llavors, l’autoconeixement i la psicoteràpia són una eina fonamental a l’hora de generar un espai segur a dins, construït de la manera més sana i adaptada al context de cada persona.

De fet, necessitem persones que tinguin una vivència de seguretat interna suficient per a estar connectades amb tots els seus recursos. Perquè només així podrem alimentar una societat on la col·laboració sigui la base de les relacions: una societat de persones preparades per construir relacions d’igualtat i sense dominació, on puguem trobar solucions creatives per cuidar de les necessitats de tothom.