El rellotge biològic dels joves extutelats


Soc un ferm defensor de la Joventut. Penso que tenen una pressió social, cultural, política i econòmica entre altres per aconseguir unes determinades “fites” que no resoldran ni de lluny, molt dels reptes que tindran en la (sempre difícil) transició a l’emancipació i a la vida adulta.

Enguany, els joves han de decidir moltes coses. Molt especialment des de l’àrea formativa: iniciar la via dels cicles formatius o bé començar la del batxillerat/universitària o directament anar al mercat de treball. Tot sabent que, si bé existeixen moltes més possibilitats de trobar feina en persones que s’hagin format acadèmicament i professionalment, ningú garantirà unes condicions laborals dignes o un entorn laboral segur i consolidat en el temps. I és que aquesta incertesa pel que fa al futur laboral també es trasllada a altres esferes que preocupen als joves, com són l’àrea d’emancipació pel que fa a l’habitatge, on Espanya se situa a la cua d’Europa en emancipació juvenil segons dades de l’Eurostat.

Si el panorama és profundament desolador pel jovent en general, que passa amb els joves extutelats que han estat sota el paraigua de l’administració?

El panorama és terrorífic. Recentment, han aparegut notícies i articles relacionats amb els processos d’emancipació dels joves extutelats. I és que es reflecteixen fenòmens i problemàtiques relacionades amb la joventut relatives a la precarietat laboral, la salut mental o el problema residencial que en el cas dels joves tutelats es multiplica.

És quan parlem del rellotge biològic. És a dir, els joves extutelats i tutelades no tenen els mateixos tempos d’espera, d’equivocar-se, de construir el seu futur amb el temps de reflexió pel que fa a la presa de decisions, i que resulta indispensable tenir per generar bons itineraris d’inserció.

Tanmateix, la “motxilla” emocional que porten a sobre, sovint fa que augmenti la sensació de bloqueig a l’hora de tenir unes rutines que complementen aquest quotidià ple de contingut que es pressuposa han de tenir per generar un itinerari formatiu/laboral que li permetin generar certes competències per tal d’inserir-se amb garanties d’èxit.

I és que aquesta motxilla emocional amb la qual provenen del sistema de protecció fa que s’augmentin els factors de risc que es reflecteixen a través de molts elements que sovint, “acompanyen” als joves extutelats: fracàs escolar, escassa o nul·la xarxa familiar i social, precarietat econòmica, problemàtiques derivades de salut mental, situacions de carrer, consum de tòxics, etc.

Si bé tenim una xarxa i una cartera de serveis pionera a tot l’estat en matèria d’atenció residencial, jurídica i formativa dels joves majors d’edats que han passat pel circuit de protecció a la infància, i que es materialitza en la franja d’edat entre els 18 i 21 anys, encara el sistema presenta moltes mancances d’atenció. Aquestes mancances, que sovint són denunciades per les professionals que atenem aquest col·lectiu (educació social, psicologia, treball social, etc) i es veuen reflectides en el quotidià.

Un exemple clar passa per l’esfera de salut, mitjançant la qual d’ençà que derivem a un jove a la xarxa pública i comunitària de salut mental poden passar més de sis mesos. La manca d’atenció psicosocial no ajuda precisament a revertir els factors de risc abans mencionats i si, per tant, a augmentar situacions de bloqueig per tal de fer gestions, d’estudiar, de treballar o senzillament de tenir ganes de viure en els casos més complexos.

Des de l’esfera econòmica la prestació econòmica en condició de jove extutelat tal com marca la llei de prestacions, es fa efectiva sovint passat els deu mesos d’ençà que el jove registra la sol·licitud, creant situacions d’absoluta vulnerabilitat econòmica.

I un altre exemple és la manca de places en l’àrea formativa, per tal que els joves puguin continuar els estudis a través de cicles formatius de graus mitjans o superiors o fins i tot els graus universitaris, fet que aboca als joves extutelats a cronificar les seves situacions a través de la inserció en mercat de treball marcat per la precarietat. I és que la manca de places en l’oferta formativa és un mantra que es repeteix atès que sovint els joves ja des dels centres d’acolliment i centres residencials d’acció educativa (CRAES) no han tingut les mateixes oportunitats formatives i d’atenció individualitzada que els infants necessiten.

Qui pot estudiar o qui pot tenir els espais i recursos quan has de cohabitar amb desenes d’infants amb situacions de risc i de vulnerabilitat? Com pots adquirir les competències que el sistema educatiu t’exigeix quan no disposes de vincles familiars i socials sòlids? O quan el mateix sistema no atén la vulnerabilitat adquirida a través de les relacions familiars i posteriorment del maltractament institucional rebut precisament per aquesta manca d’atenció psicosocial i educativa en funció de l’interès superior de l’infant?

Són interrogants que des del sistema de protecció anem ajornant fins que arribem amb un gruix de joves extutelats que enguany es troben amb moltes barreres pel que fa al seu procés d’inserció. I que aquestes barreres es multipliquen pel rellotge biològic. Perquè malgrat la “motxilla que porten” han de consolidar amb èxit totes les passes que el sistema i la societat obliga abans dels 21 anys, quan es finalitza l’atenció per part de l’estat. També cal mencionar les extenses dificultats a l’hora de trobar solucions d’habitatge per poder consolidar els itineraris d’inserció i emancipació iniciats amb una excelsa pressa, atès l’esmentat rellotge biològic que no deixa de córrer en aquets casos.

Per tant, necessitem un sistema no només de protecció sinó d’atenció integral mitjançant la qual els diversos departaments que intervenen- Salut, Benestar, treball, economia etc- donin veu als joves tutelats per aconseguir els seus somnis, més enllà de la rapidesa amb la que actua el seu rellotge biològic.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article