Escollir, prendre decisions, deixar-se anar

A H. I moltes altres persones invisibles

“Un mestre toca el futur”. (Lunana: Un Yak a l’escola, 2019)

“Aprendre de la vida, és educar el nostre futur”.(Joel Artigas)

“Els educadors socials acompanyem processos de decisions”. (Òscar Martínez, 2017)

La vida és fàcil si sabem com acceptar-la, com comprendre-la i mirar-la cara a cara, sense pors ni prejudicis.

La vida, en certs moments, ens regala moments plàcids, tranquils i, en altres, instants plens de dolor, d’intranquil·litat i malestar.

La vida és acompanyament, sostenir i mirada. La vida és poder decidir com la mirem, com la sostenim i com ens acompanyem o ens acompanyen en ella. Però no és un dictamen ni un destí marcat i prefigurat. La vida no ens fa marionetes d’un sistema més enllà de la nostra pròpia existència. La vida és nostra, som nosaltres. La vida no és simplement estar. La vida és ser. I sense aquestes premisses, la vida i viure no és possible.

A vegades, la vida ens ofereix opcions, camins i en altres, les escollim nosaltres amb les nostres interaccions en l’entorn social i cultural on ens desenvolupem i creixem com a persones i éssers de vida.

En voler viure, créixer i sentir-se persona que forma part d’un lloc o que, almenys has trobat el teu lloc al món, hi ha diferents maneres d’arribar-hi o d’intentar-ho.

Escollir canviar allò que no t’agrada del teu estar en la vida. Escollir allò que no pots sostenir, sol o acompanyat, Escollir la possibilitat de veure’t i que et vegin d’una altra manera. Girar el costat de la moneda. Escollir allò que et suma, acceptant que la part que considera o consideren que resta, està allà amb tu i que, de tant en tant, pot sortir per recordar-te que has volgut deixar enrere. Escollir viure sent part de la vida i no estar en la vida. Escollir la petita possibilitat de lluitar pels teus propis somnis, ideals i fer-los realitat. Escollir la possibilitat d’acceptar-te tal com ets, amb respecte i amor i transmetre als altres aquest respecte i amor cap a tu i cap a la teva pròpia història. Escollir ser, estimar-te i acceptar-te, cuidant-te i cuidant per poder recollir una altra mirada que fins llavors no havies pogut sentir en el teu cor, en la teva ànima i en la teva persona.

Prendre decisions difícils, senzilles, vitals, però prendre decisions. Dir que no a allò que no es vol amb nosaltres. Dir que sí a allò que creiem que ens farà créixer. Intentar mostrar seguretat amb les decisions preses i lluitar per elles, i veure que podem ser alguna cosa més pels altres. Veure que podem aconseguir les nostres fites i acompanyar les d’altres i, per sobre de tot, entendre que som vius, que vivim i som vida per altres i que ens mirem com iguals, com a persones que són en la vida i per a la vida.

Prendre decisions per continuar endavant, per lluitar per nosaltres i per aquells i aquelles persones que ens acompanyen i acompanyem. Per ser vida i trobar el nostre lloc al món i poder dir que soc jo aquí i ara i no una etiqueta o una marca social, cultural imposada des de fa temps i que ens continua indicant el camí i no entenem com és possible treure’ns-la de sobre. Plantejar, si la marca no marxa per nosaltres o pels altres i què hem de fer per trencar amb els prejudicis i estereotips que es tenen... prendre decisionsper recuperar el valor de ser qui ets en llibertat, responsabilitat i amor.

Deixar-se anar, empoderar-se, ser vida, sentir-se lliure per acceptar tot allò que hem decidit i que hem escollit. Deixar-se anar per ser en la vida i ser vida, per transmetre vida i cuidar la vida. Deixar-se anar pel camí i les emocions escollides, assumint-les i respectant-nos. Deixar-se anar per trencar idees, per continuar amb la sinergia de l’esforç per arribar a aconseguir les nostres petites fites marcades quan vam iniciar aquest viatge per la vida. 

Deixar-se anar per acceptar les diferents estacions del nostre transitar emocional per la vida. Deixar-se anar per entendre que la vida ens pertany, som vida i que, per tant, nosaltres som responsables de les nostres accions i així podem assumir les seves conseqüències, siguin quines siguin. Deixar-se anar per formar part d’un lloc al món, d’una xarxa, per petita que sigui, per ser a la vida i en la vida. Deixar-se anar per poder permetre’s estimar la vida, tal qual és.

Però, hi ha invisibles i altres persones que segueixen aquestes possibilitats per ser vida des de la perspectiva d’estar en la vida, des d’un punt on pesa més la marca, la història de vida que no pas la possibilitat de créixer i ser vida. Alguns acceptant que la possibilitat d’escollir no existeix per a ells i elles i, per tant, aquesta és l’única possibilitat que per a ells i elles no hi ha un altre camí que no sigui el pes d’allò que sempre han estat. I, per tant, no tenen cap possibilitat de poder prendre decisions, ja que no provocaran canvis en el seu tarannà vital i en la seva possibilitat de ser vida i si mantenir el seu estar en la vida.

Els seus pensaments impliquen entendre que no hi ha cap possibilitat de canvi per a ells i elles. I llavors es deixen emportar per aquests pensaments i es deixen anar per allò que creuen, per allò que li diuen els altres, per allò que mostren les seves accions i, en certs moments, sembla que se’n van de la vida, dels seus límits, allunyant-se del sentit vital de poder ser vida i respectar la vida i a un mateix.

I quan això passa, algunes persones, alguns invisibles tenen la sort de trobar-se en el camí a diferents professionals del tercer sector que, de forma artesanal, els acompanyaran en el camí de la vida, que els ajudaran a sostenir les seves pors i les seves frustracions i que, en certes històries, deixaran petjades en les seves vides que els podran ajudar a escollir altres opcions, prendre altres decisions i, perquè no, deixar-se anar, intentant ser persona i vida, com aquests professionals ho han estat per a ells i elles, de forma artesanal i des de la cura dels límits i l’amor respectuós.