L’allargada ombra dels problemes de salut mental d’infants i joves

Si ens remuntem anys enrere, quan parlàvem de salut mental, tret que formessis part del món educatiu o sociosanitari, mai se’ns acudia associar aquestes paraules a infants i joves.

En una societat adultcentrista, com era i continua sent la nostra, aquesta realitat, que els infants i joves també tenen problemes de salut mental, costa molt de concebre, més enllà de l’estigmatització. El perquè és ben senzill, en l’imaginari col·lectiu la infantesa i la joventut són etapes de descoberta, joc, aprenentatge i diversió, uns anys eminentment feliços i allunyats dels problemes (veritables) de la vida adulta. Una etapa on construir la personalitat amb els ingredients proporcionats per les dues grans institucions que (hem decidit) vetllen pels drets i el benestar d’infants i joves: la Família i l’Escola. I clar, ara, adonar-se que no tot ha sortit com pensàvem suposa acceptar el fracàs d’aquestes dues institucions.

Però per ser justos, el fracàs no el podem restringir a la família i a l’escola. Estem davant d’una complexitat que es ramifica per tot l’entramat social i es connecta amb les bases culturals que ens defineixen i del que es desprèn una falta de mirada conscient i col·lectiva sobre la realitat.

Vam despertar del somni als anys noranta amb les primeres notícies d’anorèxia i bulímia a la premsa i la televisió. Però en realitat, es registren els primers casos mèdics als anys quaranta! És a dir, han de passar més de cinquanta anys perquè l’opinió pública se’n faci ressò. Des de llavors, cíclicament, han sorgit crisis que ens han impactat: l’assetjament escolar, la desmesurada diagnosi de TDA i la sobremedicació i recentment, els trastorns relacionats amb la identitat de gènere i l’addicció a les pantalles i a les xarxes socials. I tot agreujat per la pandèmia, postpandèmia, i les mesures especialment dures que va patir aquest col·lectiu.

Tots aquests problemes de salut mental no són nous, igual que l’anorèxia als anys noranta! Tots són problemes que s’han anat coent a foc lent. Però encara més lenta ha estat la societat d’adonar-se’n i intentar prevenir o activar mesures per posar-hi remei. Per fer-ho calia, primer, dirigir una mirada conscient.

Ara, el 2023, el problema és que tot s’accelera. Les conseqüències de la nostra ceguera i paràlisi no es fan esperar cinquanta anys. La implacable objectivitat de les dades ho demostra i, any rere any, el nombre de suïcidis de joves i adolescents creix, la sanitat pública està desbordada de casos, l’escola veu que no té ni prou eines ni prou recursos per poder ser una solució eficaç. I el més preocupant, massa famílies van sense rumb, desesperades cercant respostes, eines, suport i espais terapèutics.

Davant d’aquest escenari que hem fet i que volem fer les Cooperatives d’iniciativa social? D’entrada, no hem fet prou! Però estem convençudes que sense nosaltres la situació seria pitjor. Ara, els nostres serveis i projectes directament o indirectament ataquen el problema des de diferents flancs. Des de l’àmbit terapèutic, 80 Cooperatives treballen per promoure el desenvolupament i benestar de les persones i especialment dels infants, joves i les seves famílies. 53 Cooperatives fomenten les relacions cíviques efectives, l’enxarxament i la socialització. I més de 90 Cooperatives educatives posen l’infant i els joves en el centre de la intervenció, establint vincles emocionals, fomentant la participació real i reivindicant l’exercici dels seus drets i la seva rellevància com a membres actius d’aquesta societat.

Són centenars de serveis, projectes i equipaments i milers de professionalsi persones ateses en: centres de desenvolupament infantil i atenció precoç, centres residencials, escoles bressol, casals i ludoteques infantils i de joves, serveis d’informació dinamització juvenil, centres oberts, menjadors escolars, suport escolar i monitoratge, serveis d’orientació, formació i inserció sociolaboral, esplais, colònies escolars i de vacances, activitats extraescolars i serveis de suport educatiu.

També pisos assistits per a joves tutelats, escoles d’educació especial, serveis d’acolliment familiar i serveis de prevenció. Centenars de programes terapèutics, equipaments cívics i comunitaris, plans d’entorn i desenvolupament comunitari. Programes culturals i artístiques, d’interculturalitat, igualtat de gènere, drets civils i promoció de la participació. Activitats i propostes on l’esport és una eina d’integració social, salut i prevenció. I comptem amb centres de teràpies i consultories familiars, tallers i escoles de família i serveis de promoció de parentalitat positiva. Tots ells contribueixen a prevenir i combatre moltes de les causes que provoquen les malalties mentals en infants i joves i serveixen per detectar i derivar casos, escoltar, entendre, acompanyar i tenir cura de les persones.

Som conscients de la fragilitat i la fortalesa dels infants i joves, i estem convençuts que els problemes no són nous, ni exclusius d’aquesta època. Els problemes de salut mental hi són des de sempre, però ara amb la mirada conscient sobre el col·lectiu és quan veiem la seva allargada ombra.