El joc de rol com a estratègia pedagògica

Dificultats en les relacions familiars, fracàs escolar, consum de tòxics, baixa autoestima, poca tolerància a la frustració, etc. Aquests són els conceptes que acompanyen al col·lectiu que engloba als “infants i joves en risc d’exclusió social”. Els i les professionals que treballem amb aquest col·lectiu podem afirmar, i segurament és la clau per iniciar moltes de les intervencions, que aquestes etiquetes no venen sempre donades en una mateixa persona alhora. Ens trobem amb joves amb fracàs escolar, però amb una alta capacitat creativa, que amb una mica d’estimulació els faria augmentar l’autoestima. O joves amb dificultats en les relacions familiars, però motivats cap a un objectiu concret. I no, no tots consumeixen tòxics.

Tinc la percepció que la informació que els mitjans de comunicació (i ara també les xarxes socials) donen del jovent és primordialment negativa, possiblement perquè és la que més ressò té i és amb la que la ciutadania es queda. Certament no els fa justícia. I aquest col·lectiu és el que més reforç positiu necessita. Han estat en entorns, siguin familiars o educatius, on se’ls ha etiquetat de forma negativa, i finalment s’ho creuen. La pedagogia, com a ciència de l’educació que està present al llarg de tota la vida, té indiscutiblement una responsabilitat a l’hora posar en marxa coneixements, estratègies i recursos per millorar, no només la vida d’un col·lectiu sinó la de tota la població.

I els jocs de rol, són una estratègia pedagògica magnífica per potenciar no només aspectes educatius com la memòria, la lectura, l’aprenentatge significatiu, sinó també aptituds i competències com la creativitat, l’empatia, la sensibilització, i la tolerància entre moltes altres.

Un joc de rol, abans coneguts com a jocs de simulació, és una experiència on la imaginació, la creativitat i la destresa són eines necessàries per al seu desenvolupament, ja que s’executen sota l’aprenentatge d’assaig/error, s’aprèn experiencialment i això posa en funcionament un pensament reflexiu i sobretot, col·lectiu. Així doncs, propicia la socialització entre les persones.

Una de les qualitats dels jocs de rol és l’aprenentatge en un medi actiu i interactiu d’un projecte de treball en equip, sobre una inventiva que també està guiada, té els seus límits i normes, i un director (o Màster) qui guia el joc, explica o llegeix la narrativa, i enumera les opcions que cada jugador o grup de jugadors ha de decidir executar. Així doncs, la narrativa oral, la imaginació, l’enginy i la cooperació són aspectes que marquen aquests tipus de jocs.

A més a més, les temàtiques poden ser molt diverses: històrica, aventurera, misteri, pirates, futuristes. Els jocs de rol, plantejats adequadament afavoreixen l’empatia i la tolerància, com que no són competitius i impliquen la resolució de conflictes, fomenten la cooperació i la socialització i quelcom, com a pedagoga, considero important, fomenta la presa de consciència de l’abast de les pròpies decisions, és a dir, fomenta la -tan escoltada- capacitat de la responsabilitat.

El joc de rol com a estratègia educativa per treballar amb infants i joves amb risc d’exclusió social és una eina que es pot desenvolupar en diferents formats, entorns i temàtiques que els professionals vulguin intervenir. Tenim a l’abast una eina que proporciona espais lúdics on aquests infants i joves poden desenvolupar tot el seguit de capacitats abans esmentades i augmenti així la seva autoestima i millori el seu autoconcepte.

Tanmateix, existeix bibliografia sobre diferents jocs de rol dirigits a treballar els valors com la tolerància, la sostenibilitat ambiental, la convivència i que poden ser fàcilment adaptats a qualsevol tipus de situació que vulguem treballar amb els infants i joves. I aquesta eina els fa protagonistes, i això els hi agrada.

En aquest sentit, el Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, entén que des de la pedagogia,i tenint present les seves diferents vessants de pedagogia social i pedagogia i escola, ha de promoure intervencions, espais i debats on el protagonista sigui aquest infant i aquest jove, que tenen veu, interessos i ganes de sentir-se escoltats. Sense oblidar la importància de la Pedagogia en l’àmbit laboral i d’empresa.

Pedagogia i societat, pedagogia i comunitat i pedagogia integral, per què la nostra infància, la nostra joventut ha de créixer forta, ha de créixer amb criteri, amb capacitat de reflexionar i amb oportunitats per al canvi.

Promovem i defensem la professió pedagògica sense complexes!