El valor afegit de la diversitat


El passat mes de febrer ens vam trobar una bona colla de responsables d’entitats socials del Programa Làbora. Es tracta d’un programa de cooperació públicosocial que va arrencar l’any 2015 per al foment de l’ocupació i on estem implicades més de trenta organitzacions de naturalesa, magnitud i orientacions diferents. El cas és que en aquesta trobada es va obrir el debat per revisar diferents qüestions en relació a l’actualitat, els canvis i els nous reptes.

El Làbora és un programa d’èxit. I crec que un dels elements que ho ha fet possible és que s’ha preocupat per sumar des de la realitat de cada entitat, des de la diversitat. Des del reconeixement que cada entitat té un saber propi. Que la fa singular. Resultat de moltes maneres d’actuar. Maneres que han anat fent història en el marc d’aquella entitat. Un saber que no és només un determinat procediment d’atenció que ha donat bons resultats. El que ho fa realment bo és la manera d’ajustar-lo a les característiques de les persones a qui s’adreça, per les persones tècniques que ho desenvolupen i en el marc de l’entitat i del context on es realitza. Segurament aquest saber és allò que més marca la identitat de cada entitat. I també el més difícil d’explicar, de registrar i de transferir. El més difícil de reduir a un protocol d’actuació.

Aleshores, com millorar conjuntament sense perdre la nostra diversitat i les nostres identitats? Algunes de les respostes clàssiques a aquesta qüestió, situen la diferència com un dels problemes a abordar. Com allò que fa obstacle a la clarificació dels processos. Com si això fos un element negatiu, un factor de dispersió que ho complica tot. Però “diferència” no és “dificultat” i entendre que la millora de l’acció social implica reduir les diferències és una opció que respon a una ideologia. La de la gestió.

Reduir la pluralitat i la varietat de pràctiques adaptades en els territoris a favor d’actuacions cada cop més estandarditzades és una dinàmica que pot acabar descapitalitzant-nos. Una estratègia que podria acabar expulsant-nos del marc des d’on té sentit la cooperació per l’entitat. Des d’on pot aportar valor.

Si abans no clarifiquem per a què i per a qui ha de servir la cooperació, correm el risc que el paradigma de l’eficàcia substitueixi als sabers que tradicionalment havien orientat les nostres entitats. Correm el risc d’adscriure’ns al paradigma de la gestió pensant que únicament és una exigència adaptativa a la realitat actual i no una opció ideològica. Correm el perill d’acabar acceptant l’esborrament de la particularitat i la riquesa de les pràctiques en nom d’uns resultats estadísticament operables.

Celebro que el Làbora obri espais que permetin revisar l’actiu de les diferents organitzacions que en formen part des de la perspectiva d’un saber que s’acumula en la base del seu funcionament i que treballa en la direcció d’oferir un servei de qualitat per a les persones que atén.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article