Els reptes i les complexitats del sensellarisme femení


El sensellarisme, o l’exclusió residencial, és un concepte complex que inclou realitats molt diverses dins d’una mateixa categoria. Des d’aquesta lògica i, tenint en compte que moltes vegades quan parlem de sensellarisme ens ve al cap la situació més extrema o visible com seria la dels habitants de carrer, el sensellarisme femení pateix una forta invisibilització.

La presència de les dones es fa més visible en les categories d’habitatge insegur i habitatge inadequat, no perquè no es trobin en aquesta problemàtica, perquè la feminització de la pobresa és una realitat en augment, sinó perquè prioritzen solucions alternatives a través de la xarxa de suport d’amics i familiars. Per qüestions d’aprenentatges de gènere, a les dones els costa arribar al carrer.

D’una banda, busquen més situacions alternatives: perquè hem après que el carrer no és el nostre espai (i és que la llar és la localització geogràfica central de construcció de la feminitat), i per por a les violències que d’aquest se’n deriven: totes tenim molt integrat corporalment la por a anar soles pel carrer de nit. En la situació de sense sostre, aquesta por es magnifica i es dona en estat pur: ja no és «anar» sola sinó «estar» sola. A més, la responsabilitat de la cura dels menors acostuma a recaure principalment en les dones. Aquestes, per por a una possible retirada o als efectes que es puguin donar en els infants si accedeixen a recursos residencials i, per tant, exposen la seva situació, senten una pressió major per recórrer a alternatives. En aquest cas, l’estigma i l’autoestigma estan molt presents, deixant de banda i culpabilitzant altres formes de maternar, amb el que això implica.

D’altra banda, és més fàcil que se’ls ofereixin situacions alternatives: generalment, les dones tenen una xarxa major, més consolidada, i també se’ls atribueix una menor sensació de perillositat (“les dones no fan por”). Finalment, genera més preocupació en l’entorn que una dona acabi al carrer i, per tant, la xarxa de suport s’activa amb més facilitat o urgència.

Tot i això, i deixant de banda que moltes formes d’exclusió residencial en què les dones hi són més presents queden més invisibilitzades, les dones que sí que arriben a carrer es troben amb múltiples desigualtats de gènere: els serveis estan pensats des d’un disseny androcèntric, agafant l’home com a universal (“el hombre es la medida de todas las cosas”) perquè, a més, també és el perfil majoritari. Així, es dona un cercle viciós: els serveis es pensen pels homes perquè, a part de la lògica androcèntrica imperant, hi ha més homes en situació de carrer. Les dones se senten excloses i, per tant, procuren no arribar als serveis. Continuen havent-hi més homes. Segueix donant-se un disseny androcèntric. I així successivament. Ja hi ha recursos que estan repensant-se i trencant amb aquesta dinàmica.

Les dones tenen una vivència de la realitat pròpia i en aquest cas és imprescindible materialitzar la interseccionalitat. Moltes dones s’han vist abocades a situacions d’exclusió residencial per altres problemàtiques: la llei d’estrangeria, violències masclistes en l’àmbit familiar o de la parella que han suposat el detonant, situacions de pobresa extrema (feminització de la pobresa). Moltes vegades les dones han viscut històries de vida violentes i, per tant, la seva identificació de les violències masclistes no segueix la pauta que sovint tenim al cap.

Així, no es poden jerarquitzar aquestes formes de violència i tractar-les de forma atomitzada en funció de les etiquetes “dones sense llar”, “dones víctimes de violència masclista”, “dones amb consum problemàtic de substàncies”, etc., sinó acompanyar-les des d’una perspectiva de drets i tenir molt present que les dones són les protagonistes de la seva vida. Perquè si no podem acabar infantilitzant aquestes dones i revictimitzant-les des d’una mirada molt autocentrada i deixant de banda les interseccionalitats i les experiències de les dones.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article