L’educació en el lleure, una eina d’inclusió social per a joves que emigren sols

Actualment, les arribades dels joves que emigren sols no ocupen les notícies dels diaris com el 2018, però continuen formant part d’una realitat social complexa que cal atendre. Tres són les qüestions que sempre es destaquen quan es parla d’aquest col·lectiu, gens homogeni i molt divers: les problemàtiques per a la regularització administrativa, les dificultats d’accés al mercat laboral i l’accés a l’habitatge després de la sortida del sistema de protecció.

L’esperada reforma del Reglament d’Estrangeria, aprovada l’octubre del 2021, va facilitar la regularització de molts joves que es trobaven atrapats en el laberint del mateix marc normatiu i de la seva aplicació. Els equips educatius dels diferents serveis residencials de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), gestionats per entitats com la Fundació Pere Tarrés, treballen per acompanyar aquests i aquestes joves des de la intervenció socioeducativa, amb quatre objectius prioritaris: l’accés a la residència legal, l’aprenentatge de les llengües catalana i castellana, la formació bàsica i especialitzada per aconseguir feina en un futur pròxim i la sortida a altres recursos residencials per a majors d’edat o a un habitatge d’altres característiques.

D’aquesta manera els equips educatius treballen per la inclusió social segons tres pilars: l’adquisició de drets per formar part de la ciutadania del país; l’accés a una feina remunerada; i la participació en la comunitat, amplificant i reforçant la mateixa xarxa social i personal. L’adquisició de drets parteix de l’obtenció de la residència a través de la regularització administrativa. L’accés al mercat laboral permet l’obtenció d’un salari, però també l’assoliment de part important del mateix projecte migratori, en molts casos, i la creació de valor en la societat a través de la participació en el mercat de treball. I l’ampliació de la xarxa social facilita l’establiment de relacions noves que ajuden a tenir un major coneixement de la societat d’arribada i una xarxa de suport personal que es pot activar davant de situacions adverses o necessitats personals concretes.

La tasca que fan els recursos residencials per incorporar la dimensió comunitària és cabdal, tot i que les urgències diàries a vegades no permeten treballar prou aquest vessant. I és una pota importantíssima, ja que la vinculació dels recursos residencials i dels i les joves amb els territoris faciliten la inclusió i la cohesió social als municipis.

En aquest sentit, la realització del curs de monitors i monitores en el lleure i la participació en activitats d’aquest àmbit ofereixen un marc fantàstic per establir noves relacions i generar aprenentatges significatius, en funció de la situació concreta del jove i de la fase del seu procés migratori. S’obre, així, un ventall de possibilitats molt important tant per als i les joves migrats sols com per a la resta de nois i noies.

L’educació en el lleure proporciona un espai educatiu privilegiat per establir relacions amb altres iguals d’entorns diferents dels quotidians, ja que fomenta la interacció amb els altres i amb el món a través del joc, el treball en equip, la comunicació, la col·laboració, la negociació, l’aprenentatge de drets i responsabilitats, l’esperit crític, la creativitat i un llarg etcètera. Treballa l’alfabetització en matèries diferents com la lectura, l’escriptura, la cultura o la digitalització, facilitant l’aprenentatge del català d’una forma molt eficaç: a través de les relacions amb els iguals de la societat d’arribada d’una forma distesa. Situa al jove en el món i en relació amb els altres, afavorint un coneixement del marc cultural en un context educatiu no formal i promovent sentiments de pertinença.

Genera experiències significatives a través de relacions positives i de cura entre iguals, no sempre presents en la trajectòria vital dels joves migrats sols. Permet l’establiment de relacions entre iguals més enllà del fet migratori, situant als i les joves com a joves abans que com a immigrants. Facilita el reconeixement d’un mateix i de l’altre, treballant, indirectament, aspectes com els sentiments d’inferioritat o d’humiliació que sovint acompanyen als processos migratoris. Impulsa l’apoderament juvenil a través del foment de la iniciativa, la motivació o la responsabilitat.

Apropa eines i recursos de la societat d’arribada a tots i totes les joves, proporcionant més coneixements pràctics sobre les formes de relació de la societat d’arribada. Apropa, també, la realitat dels nois i noies que han emigrat sols a la resta de societat, trencant prejudicis i estereotips i facilitant que la resta de joves coneguin el fet migratori d’una altra manera. I, en definitiva, proporciona noves relacions de coneixença i amistat construïdes en un espai educatiu altament significatiu que poden alimentar una xarxa social i personal més amplia i més forta.

No és una experiència exempta de dificultats. L’Ayub, un jove que viu en un d’aquests pisos amb un Programa d’Inserció Laboral (PIL) de la DGAIA gestionat per la Fundació Pere Tarrés, explica que va fer el curs de monitors i al principi li va costar estar al grup. Però afegeix que després ha fet amics i amigues i ha après parlant, cantant, jugant amb gent amable, bona i divertida.

A vegades les coses més senzilles són les més efectives, i per aquest motiu és necessari destacar la tasca dels equips educatius per incorporar la dimensió comunitària, i en particular, valorar la important contribució de l’educació en el lleure en els processos d’inclusió social dels i les joves migrats sols.