L’adolescència: una etapa perduda o desconeguda?


La rebel·lió, la inconsciència, el desequilibri, l’egoisme, la immaduresa i el poc sentit de la responsabilitat són alguns dels conceptes que ens venen al cap quan pensem en l’adolescència, però... n’hi ha algun que estigui directament relacionat amb aquesta etapa del cicle vital? Què hi ha de cert i què de fals en els estereotips i els prejudicis negatius que tenim cap als adolescents? 

Què entenem per adolescència?

L’adolescència és una construcció sociocultural que sorgeix com un període diferenciat a finals del segle XIX. Hem d’entendre-la com un període de transició entre deixar enrere l’etapa infantil i començar l’adaptació (psicològica, física, moral, sexual, social...) a l’etapa adulta. Com qualsevol transició, el canvi és sensible a qualsevol influència, tant externa (context) com interna (de la persona).

Els adolescents estan plens d’energia i en la cúspide de les seves capacitats físiques. Les seves conductes es caracteritzen per la impulsivitat, la necessitat de satisfacció immediata i la cerca de nous estímuls i límits, fet que deriva en un augment de les conductes de risc.

Unes pinzellades de neurociència

Les respostes immediates més viscerals i menys controlades dels adolescents són explicades per l’evidència neurocientífica, la qual indica que la part emocional del cervell, és a dir, l’encarregada de les emocions, està completa des del naixement. En canvi, la part racional, el paper fonamental de la qual és la selecció de la conducta, l’autoregulació i l’autocontrol, acaba de desenvolupar-se al voltant dels 20 anys.

Durant l’adolescència, el cervell experimenta una gran quantitat de canvis, els quals són necessaris per a desenvolupar habilitats cognitives i emocionals més complexes com la planificació, la presa de decisions i la regulació emocional. Aquests canvis fan que els adolescents siguin més propensos a assumir riscs i a ser més impulsius, així com que la resposta emocional sigui més intensa i volàtil.

El pensament adolescent

Autors com Piaget consideraven que les formes complexes del pensament es van construint i, per tant, canvien al llarg de la nostra vida. Així doncs, aquest autor identificava l’adolescència en el període de les operacions formals (dels 11 anys fins a l’adultesa), període caracteritzat per un pensament abstracte, idealista, lògic, objectiu i literal.

Els adolescents intenten extreure veritats universals de les seves experiències personals, pensen en solucions a problemes en termes absoluts i racionals (ignorant el context i les emocions) i consideren que els problemes tenen una única solució.

La impenetrabilitat en el seu raonament és conegut com a egocentrisme adolescent, i es compon de l’audiència imaginària (creuen que són el focus d’atenció i que la resta està interessada en la seva aparença, idees i conductes), la faula personal (creuen que les seves característiques i experiències són úniques, i que la resta no pot entendre’ls) i el mite de la invencibilitat (creuen en la pròpia immunitat i tenen baixa percepció del risc).

El desenvolupament intel·lectual ofereix a l’adolescent la possibilitat d’enfrontar les normes establertes de forma lògica i racional. Açò explica per què posen en dubte els valors socials i familiars.

El coneixement és la millor medicina

Els estereotips i prejudicis que tinguem cap als adolescents influiran sobre el nostre comportament i, per tant, sobre la seva conducta (profecia autocomplida).

Una visió positiva sobre l’adolescència, entenent a l’adolescent com una persona en constant evolució que desitja establir la seva identitat, assolir l’autonomia, prendre decisions i explorar el món per poder entendre’l i adaptar-se, afavorirà el desenvolupament de l’adolescent i facilitarà la seva entrada en la vida adulta.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article