Corrupció i drets humans


Un dels objectius que tenim les sindicatures de greuges locals consisteix en defensar els drets humans de proximitat. Són diverses les nostres competències, però també som conscients de les nostres limitacions. Per exemple, si en alguna de les queixes que rebem apreciem que poden existir indicis d’actes delictius de corrupció, ens veiem en l’obligació de derivar aquest greuge a la fiscalia, a la bústia ètica o a l’oficina antifrau de Catalunya.

Si bé entenc com un fet positiu aquesta obligació de derivar en altres institucions especialitzades, això no ens pot servir de justificació per no meditar sobre la necessitat d’enfortir els vincles entre els drets humans i la lluita contra la corrupció. És sobre això que m’agradaria reflexionar.

Encara que els compromisos assumits per les administracions per a combatre la corrupció s’han desenvolupat en paral·lel als contrets per a respectar, promoure, protegir i garantir els drets humans, poques vegades els pronunciaments de les diferents oficines i institucions anticorrupció han fet referència expressa als valors i a les normes pròpies dels drets humans. L’absència de referències directes als vincles entre la corrupció i els drets humans reflecteix la forma en què aquestes dues temàtiques es plantegen tant en el marc teòric com en el pràctic. No obstant això, els vincles són evidents.

Se’m fa necessari descriure de manera precisa aquests vincles. Donat que no tot acte de corrupció comporta una violació dels drets humans, serà fonamental distingir aquells actes de corrupció que comporten (directament, indirecta o remota) violacions dels drets humans, d’aquells actes que poden tenir un impacte en l’àmbit del gaudi dels drets humans, però no suposin la seva vulneració. Dit d’una altra forma, en gairebé tots els actes o pràctiques de corrupció pot donar-se una afectació patrimonial a l’administració, però no en tots hi ha víctimes directes, indirectes o remotes d’aquesta afectació comportant violacions de drets humans.

D’aquest forma, la definició de corrupció majoritàriament acceptada que descriu el fenomen com “l’abús de poder destinat a obtenir beneficis privats” em resulta insuficient per incorporar el vincle amb els drets humans. Així, proposo una ampliació d’aquesta definició per passar a considerar que “la corrupció és la llista d’infraccions sancionables que, amb determinades característiques i sota l’encapçalament de ‘corrupció’, tindrà efectes que, a vegades, suposaran violacions de drets humans i, gairebé sempre que existeixi un ús indegut de fons públics, causarà un impacte en matèria de drets humans”.

A partir d’aquesta definició considero necessari realitzar dues puntualitzacions. Una primera es refereix al bé jurídic protegit i una segona a la incorporació d’un enfocament de drets humans que comporti la centralitat de les víctimes. Pel que fa al bé jurídic protegit, els tipus delictius que es corresponen amb actes de corrupció normalment s’engloben sota el nom de “Delictes contra l’Administració Pública”. Aquesta categorització respon a la percepció que el bé jurídic protegit és el “correcte acompliment de les tasques i deures que es deleguen i encarreguen a determinades persones perquè administrin en benefici de la ciutadania”. Malgrat compartir aquesta categorització, defenso que el contingut dels béns jurídics protegits pels delictes relacionats amb actes de corrupció és, també, el respecte, la promoció, la protecció i la garantia dels drets humans de les persones i grups de persones afectats per actes de corrupció. Això ens permetria transitar cap a la centralitat de les víctimes, ja que és una de les qüestions essencial en qualsevol estratègia de lluita contra aquesta xacra amb enfocament de drets humans. La corrupció afecta els individus, les comunitats i la societat en el seu conjunt i, per això, no és possible pensar-la com un il·lícit sense víctimes, com s’ha insistit en reiterades ocasions; quan es presenten casos o sistemes de corrupció és necessari que les administracions facin un esforç per identificar les víctimes, determinar el mal causat i prendre les mesures adequades per a la seva reparació.

Encara que aquesta aposta passa rotundament per estrènyer el vincle entre les garanties dels drets humans i les estratègies de lluita contra la corrupció, advoco perquè existeixin mecanismes separats pel que fa a l’àmbit dels drets humans i per a les activitats de lluita contra la corrupció, però que treballin, necessàriament, en estreta cooperació, més que per la creació d’un mecanisme amb funcions acumulatives. L’establiment d’un mecanisme únic per a aquestes funcions pot acabar diluint tant la tasca de defensa dels drets humans com la que busca acabar amb la corrupció.

En definitiva, les sindicatures de greuges locals hem de derivar en les institucions especialitzades el coneixement de casos on hi hagi indicis de corrupció; però de la mateixa forma, hem d’insistir en el fet que aquestes institucions incorporin els valors propis dels drets humans en la seva tasca de depurar les responsabilitats i reparar els danys causats.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article