Escoles d’oportunitats

L’abandonament escolar prematur (conegut com a “AEP”) és un dels principals reptes educatius que posa en qüestió la capacitat del sistema educatiu de generar oportunitats per a tothom.

Amb dades d’Eurostat, l’any 2021 l’Estat espanyol presentava un valor d’AEP del 13,3%, superior a la mitjana del 9,3% de països de la UE, mentre que a Catalunya, segons l’Idescat, es va arribar al 14,8%. A la ciutat de Barcelona, segons el darrer Informe d’Oportunitats Educatives, elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, les persones entre 18 i 24 anys que no havien cursat la totalitat dels estudis secundaris obligatoris l’any 2022 ha estat del 7,6%.

Cada vegada hi ha més veus que apunten la necessitat de promoure mesures d’urgència per a combatre l’AEP. La darrera, i molt rellevant, és la presentació de la Plataforma Zero Abandonament de la Fundació Jaume Bofill.

Un nombre important d’alumnes es desvincula del sistema educatiu al llarg de l’itinerari de l’ESO, i cal diferenciar entre els que els interrompen puntualment i els que deixen els estudis. En aquest darrer cas, moltes expertes destaquen l’etapa de transició entre els darrers cursos de l’ESO i l’inici de l’educació secundària postobligatòria com un moment especialment crític: un de cada deu joves no obté la titulació de l’ESO, un de cada quatre joves matriculats a batxillerat deixen els estudis i quatre de cada deu joves matriculats a cicles de grau mitjà abandonen abans d’acabar.

Però aquesta és la punta de l’iceberg, perquè abans de produir-se l’abandonament s’han donat situacions prèvies que anticipaven una desafecció cap a la institució escolar que, junt amb les dificultats individuals i socials, generen situacions d’exclusió educativa. És per això que cal esmerçar esforços per prevenir l’AEP. I aquesta és una tasca que interpel·la no només al sistema educatiu sinó, també, al conjunt de polítiques socials i econòmiques per donar una resposta integral a aquest fenomen.

A més, l’AEP està vinculat a les desigualtats socials, i no es distribueix de la mateixa manera per a tots els grups socials. Afecta, majoritàriament, als fills de persones d’estudis baixos i en llars amb rendes més baixes i d’origen migrat. El fet que l’AEP no afecti a tots els grups socials de la mateixa manera és un problema d’equitat educativa, ja que condemna a unes pitjors condicions de vida a aquells que ja les tenen d’entrada. Davant d’aquest panorama, s’han de promoure actuacions a nivell preventiu, però també de caràcter compensatori, que generin possibilitats de retorn educatiu, un cop s’ha produït l’abandonament.

És en aquesta línia que a Europa i també a Espanya van aparèixer les primeres escoles de segones/noves oportunitats. A Catalunya disposem d’una gran diversitat d’experiències d’iniciativa social d’aquesta naturalesa que han estat i estan donant molt bons resultats i atenen al voltant de 3.000 joves.

L’Escola Municipal de Segones Oportunitats de Barcelona (EM2O) és la primera escola municipal a Catalunya que s’ha dissenyat a partir de l’experiència, l’expertesa i el coneixement generat per les entitats d’iniciativa social i pels programes de Noves oportunitats del Servei d’Ocupació de Catalunya.

L’escola va obrir portes el curs 2019-2020 i s’ha consolidat com servei socioeducatiu que atén anualment més de 90 joves (45 de primer curs i 45 de segon curs), d’entre 16 i 21 anys, que han abandonat els estudis, i que majoritàriament venen derivats pel Consorci d’Educació de Barcelona i pels serveis socials municipals. Uns joves que es caracteritzen per presentar situacions vitals complexes que han condicionat la seva trajectòria educativa.

L’escola ha esdevingut un recurs complementari dels estudis de postobligatòria en el que s’ofereix, des de la perspectiva de la pedagogia social, una atenció personalitzada. Hi ha una oferta formativa diversa, flexible, i professionalitzadora, adaptada al ritme d’aprenentatge de cada jove. Es treballen competències bàsiques, transversals i l’alternança entre formació teòrica i pràctica.

Els i les joves, amb l’acompanyament i l’orientació de professionals de l’àmbit social i psicològic, dissenyen el seu propi projecte educatiu, en el que es té molt en compte el vessant subjectiu de cada jove. Això fa que els itineraris formatius s’adaptin a les necessitats i als interessos dels i les joves, tant en el temps com en els continguts.

Després de tres cursos de funcionament de l’EM2O i d’atendre un total de 104 alumnes, l’impacte del servei és prou rellevant, tant pels resultats de retorn educatiu (84 joves han fet retorn educatiu a estudis postobligatoris) com per la valoració positiva que ens ha fet el jovent que hi ha participat.

Així doncs, amb l’evidència que les escoles de segones/noves oportunitats són projectes educatius vàlids i complementaris del sistema reglat, les autoritats competents haurien de donar-les reconeixement oficial i dotar-les del finançament per a sostenir la qualitat i l’abast dels seus projectes.

L’aprovació de la llei orgànica 3/2022 d’integració i ordenació de la formació professional ha obert una finestra d’oportunitats. Ara caldrà estar amatents a com es desenvolupen els desplegaments normatius a escala autonòmica i vetllar perquè es reconegui la feina feta per part de totes les entitats que han apostat per aquest recurs i no es perdi la singularitat i l’alta capacitat d’adaptació a l’alumnat que les caracteritza i que ha estat, en definitiva, la raó del seu èxit.