Mares veïnes

El passat 21 de març es va celebrar el Dia Internacional Contra la Discriminació Racial que commemora l’assassinat de 69 persones negres, l’any 1960, en una manifestació antiapartheid. Aquesta commemoració suposa una reivindicació dels drets humans més bàsics, de la dignitat humana i especialment, un crit de lluita contra els discursos racistes que, tristament, cobra més importància que mai en un context sociopolític molt preocupant d’auge dels grups d’ultradreta tant a Europa com a l’Estat espanyol i Catalunya.

La presència de discursos obertament racistes en les institucions democràtiques sembla ser un detonant que, d’alguna manera, legitima i fa visibles, al carrer, els discursos d’odi i racistes envers les persones migrades i racialitzades, fins i tot, fa ressorgir comportaments violents que fa uns anys ens haurien semblat propis del feixisme més recalcitrant, com l’agressió que va tenir lloc fa uns mesos a Barcelona, en la que un conductor d’autobús va insultar i arrancar el vel a una dona musulmana davant dels seus fills i de la resta de passatge.

Les entitats del tercer sector que, com la Fundació SURT treballem amb dones migrades, creiem més necessari que mai dedicar recursos a la lluita contra aquest tipus de violències. És per això, que el reconeixement de la diversitat cultural de la nostra ciutat i l’impuls de la interculturalitat com a prioritat dins les polítiques públiques són qüestions essencials, però no suficients per garantir que ciutadans i ciutadanes visquin en condicions d’igualtat i ple accés a drets sense discriminacions per raons d’origen cultural, nacionalitat, raça o ètnia.

Al llarg dels trenta anys de la Fundació SURT, l’entitat ha centrat esforços en els programes adreçats a dones en situació de vulnerabilitat (o vulnerabilitzades), entre les quals tenen un paper especialment significatiu les dones migrades, en situació administrativa regular o irregular. La manca d’accés a drets bàsics com l’educació o l’habitatge, els obstacles per formar-se i sobretot, la impossibilitat d’accedir al mercat laboral formal fa que moltes dones migrades acabin per treballar en l’economia submergida i en greus condicions d’explotació, sovint vinculades al sector de les cures o la prostitució.

En aquest marc de desigualtats estructurals, les dones migrades i racialitzades pateixen situacions de discriminació agreujades per actituds racistes que dificulten encara més poder transformar la seva situació. Encara continuem trobant situacions en les quals les nostres veïnes, pel simple fet de ser una dona racialitzada o d’una altra cultura, no aconsegueixen accedir a una feina, llogar un pis o sentir-se part d’un equipament de proximitat. Cal canviar aquesta realitat de moltes dones, veïnes diverses, generant les condicions necessàries perquè tothom tingui accés a serveis i recursos, amb un horitzó d’equitat social.

Des de SURT volem tenir un paper actiu contra els prejudicis racistes i les violències patriarcals amb accions directes a nivell individual i col·lectiu, posant a les dones migrades al centre i prioritzant el seu empoderament econòmic i personal, per això, calen recursos i programes innovadors que des de l’administració facilitin una societat més igualitària. El projecte Mares Veïnes és un exemple de projecte innovador en el qual l’Ajuntament de Barcelona, de la mà de SURT, aposta per una metodologia de treball “d’igual a igual” en el que dones migrades, formades com a referents comunitàries, seran les que acompanyin a altres dones que ho necessitin per conèixer els recursos i serveis de la societat d’acollida i facilitin el seu accés als espais i recursos vinculats a l’àmbit de la salut i l’educació entre d’altres.

Amb aquest tipus de programes, es possibilita la formació i la incorporació al mercat laboral de dones d’orígens culturals diversos, requisit imprescindible per avançar cap a una societat més igualitària, i es promou una participació diversa que fomenti la interacció amb el veïnat, trencant l’aïllament de les dones migrades i afavorint la creació de xarxes de proximitat que són bàsiques a l’hora de contrarestar els discursos d’odi i racistes des de la base.

Apostem doncs per projectes cada vegada més integrals, que incorporin la diversitat en tots els espais públics i privats, i especialment a l’àmbit laboral, trencant els prejudicis envers les dones migrades i lluitant per la plena inclusió en condicions d’igualtat.