La imperiosa necessitat de la col·laboració publicoprivada


És un tema recurrent, però continuem reflexionant sobre la importància de la col·laboració publicoprivada. No ens cansem de fer-ho.

Està clar que la responsabilitat màxima en el desenvolupament de l’estat del benestar en la nostra societat i, més concretament, en el desenvolupament dels serveis d’atenció a les persones des d’una perspectiva social, la tenen les nostres administracions públiques. Elles han de garantir els serveis essencials per l’atenció a les persones, han de garantir una bona qualitat del servei, han de garantir una bona atenció i una professionalitat exquisida, han de garantir l’eficàcia i la màxima eficiència (no només des d’una perspectiva econòmica sinó des d’una visió global i integral i des d’una perspectiva social), etc.

Per altra banda, en la nostra societat catalana venim desenvolupant des de fa molts i molts anys el moviment associatiu sense afany de lucre, des de les entitats del tercer sector social, com cap altre país europeu i, fins i tot, donem enveja de la nostra organització a altres països. A través de les entitats sense afany de lucre estem desenvolupant projectes molt sostenibles, molt eficients, projectes de llarg recorregut encara que amb mitjans precaris i limitats, i amb molt bons resultats per a les persones especialment vulnerables. Arribem on l’administració pública no arriba. Desenvolupem projectes amb un plus de qualitat perquè veiem molt més enllà que un número, veiem persones amb una història, amb un bagatge, amb un context, amb unes capacitats que poden desenvolupar i, per tant, som inconformistes amb garantir uns mínims, quan sabem que per viure amb dignitat cal superar els mínims exigits. A més, les entitats socials no repartim beneficis, no tenim propietaris; si generem plusvàlues, les reinvertim en la nostra pròpia finalitat social.

Finalment, la nostra rapidesa i agilitat en la detecció de noves necessitats emergents, en la proposta innovadora de nous projectes i com desenvolupar-los, davant d’una maquinària lenta, pesada, que costa de moure, com és l’administració pública, ens permet respondre de manera molt eficaç en un curt termini de temps.

Nosaltres tenim moltes capacitats, tenim bons professionals, tenim persones voluntàries molt preparades i compromeses que hi dediquen les hores que no es poden garantir des d’uns professionals de l’administració (sense desmerèixer-los perquè sovint fan molt bona feina, però que depenen de les altes esferes per a poder prendre decisions que es demoren en el temps o que venen limitades per condicionants interns propis de l’administració), i l’administració té els recursos econòmics necessaris. Per aquest motiu, per a construir una societat desenvolupada, ens necessitem mútuament. Ni l’administració pot prescindir de les entitats socials, ni les entitats socials podem prescindir de les administracions. Hem de guanyar uns i altres, hem de sumar, hem de construir junts, per a assolir el resultat final positiu: que hi guanyin sempre les persones més vulnerables.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article