Com contribuïm a fer que tots els joves continuïn estudiant?

Cada any gairebé un 17% de joves a Catalunya abandonen els estudis sense haver-se graduat més enllà de l’ESO. Aquesta situació els tanca moltes oportunitats educatives, professionals i vitals, i els aboca a un futur de més pobresa, atur i, fins i tot, pitjor salut.

Una bona part de les decisions de continuar estudiant fins almenys acabar la postobligatòria (Cicle Formatiu de Grau Mitjà o Batxillerat) tenen a veure amb aspectes com les expectatives, trobar sentit als estudis, sentir-se part del sistema i del centre educatiu, i tenir persones que creuen en tu. Molts joves que han abandonat expliquen que el que els hauria calgut en els moments crítics són persones que es preocupessin i els diguessin “Com estàs? Què et passa? Què necessites?” i que els fessin creure en ells. Així ho relataven els testimonis de joves que en van parlar a la jornada ‘Zero Abandonament’.

Recentment, el Departament d’Educació ha anunciat que compartirà les dades de l’alumnat que abandona amb els ajuntaments, fet que permetrà impulsar localment iniciatives de suport perquè els joves amb majors dificultats decideixin seguir el camí dins el sistema educatiu. Tanmateix, més enllà de les dades i la identificació, calen accions, solucions i recursos per dotar aquestes mesures que realment tindran impacte en les decisions d’abandonar o de continuar estudiant. Ens trobem en un moment de consens polític pel que fa a la necessitat d’un pla de xoc per revertir aquestes xifres vergonyoses, un pla que ha d’estar bastit d’acord amb propostes que tinguin un impacte real.

Entre aquestes propostes, una mesura que sabem que funciona és la mentoria. Diverses entitats a Catalunya ja empenyen projectes que contribueixen al benestar i a l’èxit educatiu del jovent i en aquests moments, la Fundació Bofill també proposa Mentora, un programa per promoure l’acompanyament del jovent que està en risc d’abandonar els estudis. La proposta es vol sumar a les accions que ja es fan des dels centres educatius i altres organismes com els EAP o els equips de serveis socials per fomentar la continuïtat educativa. Vol ser una solució més que funcioni per donar cobertura i pal·liar la sagnia de l’abandonament escolar.

Les sessions de mentoria no són un suport educatiu, en el sentit que no es tracten directament continguts acadèmics, sinó tot allò que pot permetre a l’alumne sentir-se orientat, motivat i amb expectatives de continuar estudiant. Això pot voler dir que, amb converses, visites o, fins i tot jocs, es pot treballar la confiança en un mateix i les pròpies capacitats, descobrir les opcions d’estudis que hi ha més enllà de l’ESO que connecten amb els punts forts de l’alumne, practicar habilitats comunicatives o reforçar hàbits d’organització i concentració. La tasca de les persones mentores sempre complementa aquelles que ja es fan els i les professionals i, alhora, és supervisada per equips que han de garantir que les sessions estan correctament orientades als objectius per cada jove i que els mentors i mentores tenen els recursos necessaris.

Cal que com a societat empenyem perquè cada vegada més persones tinguin itineraris educatius d’èxit. Perquè són els drets de cada ciutadà i perquè volem societats més inclusives, integrades i formades. Clarament, ara mateix no ho estem fent prou bé, i estem parlant d’un repte massa gros que no pot recaure exclusivament sobre els centres educatius. Cal tenir cura dels equips docents, dotar-los dels recursos suficients, disminuir les ràtios i articular tots els agents necessaris (educació, serveis socials, salut, ocupació, però també la societat civil) perquè cap jove se senti sol o fora de lloc en el seu camí formatiu.