Comportaments agressius en augment

La violència sexual cada vegada és més freqüent.

L’Hospital Clínic avisa que es cometen més violacions que mai a Barcelona, que s’han disparat un 51% i no és excepcional que tant les víctimes com els agressors siguin menors d’edat (una de cada tres agressions), i alguns tan sols acaben d’arribar als 14 anys. Davant l’augment d’aquesta violència tant Fiscalia de Menors com els Mossos d’Esquadra manifesten que és del tot preocupant.

Què està passant? Per què passa?

L’alarma ens obre aquest interrogant i suscita un devessall d’explicacions: No arriba el discurs feminista, manca educació afectivosexual, els protocols establerts no són els encertats, el porno n’és la causa, el camí és l’educació, abans no es denunciava i ara sí, i per això es comptabilitza un major nombre de les agressions …

De l’acte d’agredir sexualment ens espanta que sigui sexual, més que l’agressió en si? Si fem un repàs de l’agressivitat en augment a la nostra societat, podem llegir titulars com:

• “L’agressivitat dels pares i les mares dels jugadors genera violència en l’esport escolar”.
• “Cada vegada més ens trobem amb pares que són agressius amb els altres pares davant dels fills d’aquests o fins i tot amb els seus propis fills”.
• “Els comportaments agressius, tant verbals com físics, van en augment a la nostra societat, però hi ha dos àmbits en els quals s’han posat especialment de manifest en els últims anys: la sanitat i l’escola”.
• “Preocupació entre el personal sanitari per l’augment d’agressions dels pacients. Agressions verbals i físiques. Les metgesses són les més atacades”.
• “Augmenta la violència entre menors d’edat, mentre ho graven”.
• “Desenes de persones en una batalla campal. Han quedat per pegar-se”.

Hi podríem afegir l’augment d’agressions homòfobes, xenòfobes i racistes amb actes que no aixequen tanta polseguera mediàtica com la violència amb sexe.

No menyscabo la gravetat de les violacions, ni de cap agressió sexual, però ens estaríem equivocant si les extraguéssim del context actual en què l’agressivitat, tret natural de l’ésser humà per a la supervivència, esdevé violència gratuïta i es construeix com a valor en amplis sectors de la població.

És la capacitat d’agredir i d’executar l’acció sense autocontrol, a voltes per gaudir-ne (amb tons psicopàtics, si parlem de persones adultes), la base sobre la qual ens cal actuar per erradicar la violència.

Podem configurar un fil conductor enfilant totes les violències?

Hem de treballar la violència de gènere, per una banda, i per separat la violència racial, i per una altra la violència per a quan no em donen la raó, i l’obstètrica, i... ? I si treballéssim de manera transversal l’educació de la no-violència, sostinguda pel pilar de l’empatia, per fer minvar i desaparèixer totes les violències?

És recurrent sentir “ens manca educació sexual” mentre no s’apel·la ni a l’educació de l’empatia, ni a l’educació emocional, ni a l’educació de la no-violència, que són els eixos transversals presents en totes les competències personals d’aprendre a conviure, amb una mateixa i amb les altres persones (com l’autoestima, la resolució de conflictes, els valors de la igualtat...).

D’acord amb aquest postulat, anar a l’arrel no està solament en l’educació sexual sinó en les competències intrapersonals i interpersonals que aboquen a compartir les emocions de l’altra i a rebutjar la violació de la seva dignitat, ja que s’assumeix que l’altra és un “jo” com jo, alhora que es construeixen uns valors ètics amb unes emocions morals que protegeixen del menyspreu.

No és agosarat afirmar que hi ha una clau que sense ella no podrem forjar canvis

Una clau mestra que nomenem empatia: compartir el que sent un altre, principalment en situacions de patiment, és imprescindible per no ser indiferent i per sentir el desig compassiu d’aturar l’agressió. El subjecte empàtic i compassiu pot regular les seves emocions i tenir responsabilitat enfront de la violació dels drets de les persones. I això —ai las— s’ensenya i s’aprèn en un medi empàtic, per immersió en valors empàtics. Però això es mereix un altre article.