Els petits detalls


Dedicat a totes aquelles persones que escullen acompanyar i ser acompanyats

“Els petits detalls són vitals. Les petites coses fan que les grans coses succeeixin” (John Wooden (1910-2010, entrenador nord-americà de bàsquet universitari)

“No abandonis els teus somnis, o els somnis perdran la confiança en tu”

“Soy más de lo que sabes // soy más de lo que ves aquí // Soy más de lo que me dejaste ser // Soy más de lo que sabes // Un cuerpo en un alma // No me ves, però lo harás // No soy invisible // Estoy aquí” (Invisible d’U2, 2014).

 

A la vida, en certs moments, ens oblidem dels petits detalls. D’aquells detalls que, inexplicablement, omplen més que aquells regals comprats o que t’apropen a una felicitat malentesa. A la feina, en molts moments, ens oblidem d’aquests petits detalls pel dia a dia, l’ogre que se’ns menja o creiem que ens engoleix, a les feines que tenen a veure en l’acompanyament a les persones. I, a vegades, aquests mateixos petits detalls els rebem i no ens hem adonat d’ells i passem de llarg o ens dirigim a fer una altra cosa.

Els petits detalls són importants, tant a la vida com a la feina, sobretot quan parlem de feines relacionades amb la cura i l’acompanyament de persones. Perquè ajuden a créixer i sentir que, en algun moment, hem estat mirats per un altre i som importants per algú, o hem recuperat aquesta situació de ser present. Els petits detalls ens fan persones i fan desaparèixer etiquetes que marquen i que, en certs moments, ens hem cregut, perquè ningú ens ha ofert una altra mirada, una altra possibilitat.

Els petits detalls són aquells que seran simplement recordats i que no es poden penjar en una xarxa social o emmarcar en una fotografia. Els petits detalls pot ser una abraçada amb una emoció transmesa en ella o un simple dibuix sobre un paper arrugat que s’acabarà perdent a la rentadora o entre les pàgines d’un llibre o llibreta. Els petits detalls és l’aroma del cafè o del Cacaolat en un berenar improvisat o les paraules que no es diuen en una trobada inesperada al carrer, entre els somriures de retrobar-te amb aquella persona o noi que, durant un cert temps, vau compartir camí vital.

Els petits detalls no es planifiquen, sorgeixen de l’espontaneïtat, del moment, de la mirada cap a l’altre i de les sensacions que rebem o transmetrem als altres. Els petits detalls és una mirada i una afirmació sense paraules a un company o companya, són les llàgrimes i els silencis després d’una visita familiar o els cops de ràbia i els crits de no entendre el perquè de les coses. Els petits detalls són les petites coses que fan llar, família i persones i, van més enllà del dia a dia de qualsevol institució. Els petits detalls és quan et pots plantejar la possibilitat de portar entrepans a una sortida escolar “per si de cas”, o simplement dedicar temps a algú, sense mirar un rellotge i sabent que ja fa temps que hauries d’estar a la parada del bus que et retorna a casa.

Els petits detalls en educació poden ajudar tant o més que les rutines que ens imposa el dia a dia, ja que poden arribar a l’ànima, al ser i despertar sentiments i emocions que feia temps que no sentien o que no coneixien que podien estar i ser en elles. Abraçades d’agraïment, després d’una nota escrita, un simple “com estàs?” quan et veuen preocupat o, simplement, uns kiwis guardats al frigorífic del pis amb una cara que et somriu. Els petits detalls en educació ens curen i visibilitzen la possibilitat de ser persona i de ser vida. Els petits detalls és la possibilitat d’escoltar a l’altre, mirant-lo als ulls, sense res més. Els petits detalls són unes paraules abans de tancar els ulls per anar-se’n a dormir o, al matí, quan marxen cap a l’escola o instituts.

Els petits detalls són reconèixer el poder de les paraules, saber utilitzar-les sense paranys, perquè arribin a l’altre. Els petits detalls són recordar part de la vida de cadascú, reconeixent-li la seva importància i donant-li un espai, un lloc per ser escoltada sense ser jutjada. Els petits detalls són una cançó que sona per primer cop i que provoca reaccions i preguntes en els altres. Els petits detalls és poder dedicar temps, quan no hi ha temps. És un concert fora d’horari o la presentació d’un llibre perquè el cantant o l’escriptor és important per aquella persona de la qual tenim cura i acompanyem. És l’abraçada que no ha rebut i el petó d’un estrany amb qui comparteix moments vitals. És la seva veu en un conte que acompanya o és el nerviosisme previ a la sortida en bicicleta o patins per la ciutat o el parc.

Els petits detalls és veure que algú et mira i et sorprèn que la teva mirada també és important per a ell o ella, sigui infant, adolescent, adult o educador o educadora.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article