Quan els arbres no ens deixen veure el bosc


En els darrers anys s’han generalitzat en el discurs públic diversos conceptes que podem anomenar “pobresa amb cognoms”: pobresa infantil, pobresa alimentària, pobresa menstrual o pobresa energètica, per anomenar els més comuns. Aquesta ha estat una pràctica que ha anat paral·lela a la creixent atenció a la urgència que s’ha anat donant en els darrers anys fruit dels efectes de la crisi del 2008 i una dotació insuficient als serveis socials.

Els perills d’anar fraccionant un fenomen com l’exclusió social en múltiples pobreses amb cognoms són, primer, el de perdre la visió de conjunt, ja que la mirada focalitzada en un “tipus” de pobresa ens impedeix veure els efectes estructurals que generen exclusió social. Segon, posar el focus en la necessitat, en la mancança, i no en la garantia de drets; cosa que determina en gran manera quines accions fem (accions per cobrir una necessitat o accions per exercir un dret?) i, tercer, posar el focus en els efectes i no en les causes. Sent així, aquesta és una pràctica contrària als discursos creixents de la interseccionalitat, de la complexitat, la prevenció i la proactivitat.

Es torna a caure en la lògica de fragmentar les problemàtiques, desfer-les en elements més petits i assignar-ne les parts a experts que s’ocupen de la seva part, però difícilment miren als costats copsant les relacions entre aquestes parts.

Precisament, l’aportació conceptual que fa l’exclusió social és la seva visió estructural i multidimensional, la visió de procés i acumulativa i també una visió que recull les seves diverses manifestacions: situació, risc i procés. El concepte d’exclusió social i les pràctiques que se’n desprenen ja ens permet analitzar totes aquestes manifestacions concretes i ens permet veure’n la seva totalitat i les diverses relacions que s’hi donen a nivell causal. Tenir una mirada més àmplia i general, una mirada estratègica de la lluita contra l’exclusió social no és contradictori amb atendre manifestacions concretes de l’exclusió social i la pobresa, ni de disposar equips amb experteses concretes.

Atendre les manifestacions concretes de l’exclusió social i els seus efectes —pobresa energètica, pobresa infantil, pobresa alimentària, pobresa menstrual...— ens permet analitzar amb major detall les causes i conseqüències d’aquestes realitats, alhora que ens permet la necessària atenció a les situacions d’urgència. És cert que la pobresa energètica i la pobresa menstrual poden necessitar abordatges específics i sabers concrets, però comparteixen elements estructurals en les seves causes (a saber: la lògica de mercat per nodrir de determinats bens bàsics, la insuficiència econòmica de les llars, la cerca del lucre com a principi de l’activitat econòmica, entre d’altres). Són precisament aquests elements coincidents els que han de permetre abordatges preventius i proactius, cosa que la visió parcialitzada d’atenció a les necessitats no permet. Altres derivades rellevants d’aquesta visió és la gran fragmentació d’ajudes socials amb els perjudicis que això comporta a diversos nivells.

Treballar només amb pobresa amb cognoms, amb pobreses, permet que els elements estructurals que generen les situacions d’exclusió continuïn operant mentre ens ocupem només de les seves manifestacions.

Una visió més estratègica i unes anàlisis amb visió estructural de la realitat han de permetre mantenir una certa mirada concreta a les problemàtiques socials, però al seu torn cal treballar perquè aquestes mirades concretes siguin capaces de fer una fotografia general que indiqui quines són les causes comunes de l’exclusió social i totes les seves manifestacions.

Retardar el necessari canvi organitzacional en els serveis socials i les polítiques socials a l’espera d’un context més favorable no porta sinó a l’immobilisme. No som en un context de crisi, sinó en un de canvi d’època on la crisi esdevé norma. La visió reactiva i parcialitzada de l’atenció social porta a una tasca infinita d’atenció a les necessitats, unes necessitats que se n’aniran succeint i ampliant mentre els elements que les causen no es modifiquin.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article